La Maria de Quina va ser de les últimes que van néixer i viure tota la vida a la Torre de Tamurcia. El relleu poblacional que s’ha produït a la Terreta ha portat, entre altres canvis, a la substitució de la llengua pròpia per altres llengües importades.

Avui pràcticament ningú fa servir la variant dialectal pròpia. Malauradament, si no hi ha cap canvi de tendència, aquesta serà l’última generació que la fem servir.

Per això és tan important el treball de Laia Rosàs. Quedarà documentat com parlàvem les nostres mares i les nostres padrines. Els nouvinguts i els descendents dels que van marxar podran conèixer la parla de la Terreta a partir d’aquest treball científic.

La Terreta constitueix una comarca natural d’uns 425 km2 que s’estén a banda i banda de la vall mitjana del riu Noguera Ribagorçana i que es pot definir com el conjunt de terres que aboquen les aigües en aquest riu entre els congostos d’Escales, al nord, i de Mont-rebei, al sud. La Terreta és una conca geogràficament ribagorçana que forma una unitat ben definida. Aquesta unitat geogràfica no té, però, un correlat en termes administratius: la part oriental de la Terreta pertany a la província catalana de Lleida —a la comarca del Pallars Jussà—, i la part occidental, a la província aragonesa d’Osca —a la comarca de la Ribagorça.

El nostre interès des del punt de vista lingüístic per aquest territori s’ha concretat, bàsicament, en tres objectius:

1. Deixar constància de la distribució que presenten avui una sèrie de trets de tipus fònic i morfològic en els diferents nuclis de la Terreta, i contribuir a la descripció sincrònica dels parlars de la Terreta. Aquest estudi se suma, així, a treballs anteriors dedicats a la Terreta —Oliva (1908), Haensch (1980), Francino (1992), Tort (1992) i Barrull/Sistac (1992).

2. Donar compte de l’adscripció subdialectal de la Terreta d’acord amb els trets estudiats definidors de ribagorçà i pallarès.

3. Comprovar si hi ha indicis de canvi lingüístic a la Terreta, tenint en compte sobretot el límit administratiu com un possible factor diferenciador influent dels parlars de banda i banda de la frontera (Massanell, 2009; Valls, 2013).

Per a la consecució dels objectius fixats, s’ha partit de dades lingüístiques procedents d’enquestes dialectals pròpies (qüestionari guiat i text de producció lliure) realitzades els anys 2007 i 2008.

El corpus d’estudi l’han constituït un total de 38 informants, dividits en dues franges d’edat (26-49 anys, i 55-85 anys) i procedents d’onze nuclis de la Terreta, sis de l’àrea administrativament pallaresa —els Masos de Tamúrcia, la Torre de Tamúrcia, Espluga de Serra, Sapeira, el Pont d’Orrit i Castissent— i cinc de l’administrativament ribagorçana —Sopeira, la Ribera de Cornudella, Sobrecastell, Areny de Noguera i el Pont de Montanyana.

Conclusions

De la distribució dels trets precedents, se’n poden extreure les conclusions següents:

1) La Terreta és una zona de pas d’isoglosses: hi localitzem el límit oriental de l’ensordiment prepalatal, el límit occidental de l’article femení els, i el límit meridional dels clítics mi, ti i si.

2) A la Terreta es fa evident l’existència d’un contínuum ribagorçanopallarès, al qual ja s’han referit autors com Sistac (1993).

3) La variació interna és més acusada a l’àrea oriental de la Terreta, la zona més castigada pel despoblament.

També l’abandonament de trets tradicionals, com la palatalització, és més evident en aquesta àrea. En aquest sentit, sembla que la frontera administrativa podria haver actuat com a factor diferenciador en els processos de canvi lingüístic que tenen lloc a banda i banda del límit administratiu.

L’any 2018 aquest treball va rebre el Premi IEC de Dialectologia Francesc de B, Moll

Maria Rosa Lloret Romañach (Universitat de Barcelona) va dirigir la tesi doctoral

Fronteres dialectals de la Terreta analitza un conjunt de trets de tipus fònic i morfològic que tradicionalment s’han entès com a isoglosses que delimiten les varietats nord-occidentals del ribagorçà i el pallarès, per tal d’aportar noves dades sobre la frontera entre aquestes dues varietats. L’abast de l’estudi és especialment rellevant perquè tracta d’una àrea que, tot i que des del punt de vista geogràfic, forma, indubtablement, una unitat territorial (la Terreta), es troba administrativament dividida entre la comarca de la Ribagorça, a la província d’Osca (Aragó), i la comarca del Pallars Jussà, a la província de Lleida (Catalunya).

L’interès pels trets estudiats ve suscitat, d’entrada, per la variació que presenten a la Terreta, tal com ja s’havia apuntat en estudis anteriors; però, d’altra banda, pels efectes de la frontera, que poden estar intervenint en els canvis en curs observats amb relació a descripcions més antigues. Per als objectius de la tesi, s’ha partit de dades lingüístiques obtingudes d’enquestes dialectals pròpies que s’han fet a un total de 38 informants, dividits en dues franges d’edat –de 26 a 49 anys i de 55 a 85 anys–, procedents d’un total d’onze nuclis de la Terreta –sis de situats a l’àrea administrativament pallaresa i cinc a l’àrea administrativament ribagorçana.

Complementàriament, s’ha dut a terme un buidatge exhaustiu de la bibliografia per tal de conèixer l’extensió geogràfica dels trets estudiats assignada en les síntesis de dialectologia tradicional i en els treballs de caràcter general, i també s’han revisat treballs dialectals més específics centrats en varietats adscrites al ribagorçà i al pallarès. La comparació de les dades obtingudes en aquesta recerca amb les contingudes a la bibliografia ha permès de determinar amb més precisió l’adscripció subdialectal de la Terreta. En aquest sentit, s’ha pogut evidenciar la dificultat de traçar una frontera clara entre ribagorçà i pallarès –tal com han posat de manifest diversos autors fins ara– i, a la vegada, s’ha pogut constatar l’existència d’un contínuum ribagorçanopallarès que fa replantejar la divisió tradicional entre ribagorçà i pallarès.

Els resultats obtinguts han permès de detectar la incidència de la frontera administrativa com un factor diferenciador influent, que fa que la transició tradicionalment suau entre trets pròpia d’una àrea de contínuum pugui veure’s modificada. La recerca duta a terme deixa constància addicional dels processos de canvi lingüístic que tenen lloc en àrees de frontera.

Mapa general físic de la Terreta i el seu entorn
Inclusió de la Terreta dins la divisió geogràfica proposada per la Gran
geografia comarcal de Catalunya (1984)

ALTRES ESTUDIS SOBRE LA TERRETA.

Alexis SANCHO “Canvi rural, transformació del paisatge i polítiques territorials a la Terreta (Ribagorça, Catalunya/Aragó)”, tesi doctoral que es va presentar a la Universitat de Barcelona el 23 de juny 2011.

Alexis Sancho Reinoso, publicada l’any 2011 i presentada a la “II jornada cultural Coneix la Terreta” , a Espluga de Serra.

Ramon Tremosa i Palau, “La demografia i l’economia de la Clotada d’Areny (1900-1980): (un model per a interpretar l’evolució del Prepirineu)”. editat per la Diputació provincial de Osca l’any 1991 (ISBN: 84-86978-70-X)