EL MNAC mou peça i comença a cosir la ferida provocada per l’espoli de les peces del Museu de Lleida que han marxat cap a Barbastre. La primera en arribar al museu ha estat el frontal de Rigatell.

El frontal de Rigatell ja és al Museu de Lleida

Està previst que arribin al museu sis obres més, procedents del MNAC. El Frontal d’altar de Sant Climent (Estet, Ribagorça), el Frontal d’altar del Apòstols (Estet, Ribagorça), Sant Nicolau bisbe (Bellpuig, Urgell), Calvari (Peralta de la Sal, Llitera), Dormició de la Mare de Déu (Peralta de la Sal, Llitera) i Sant Joan Baptista, Sant Fabià i Sant Sebastià (Monestir Santa Maria de Sixena).

MARE DE DEU DE RIGATELL

Capella situada al nord de Betesa (poble agregat Areny de Noguera), a la capçalera del barranc del Cis.

No es tenen referències històriques sobre aquesta capella de la parròquia de Betesa.

El lloc de Rigatell, si identifiquem el topònim amb Riello, és documentat des del final del segle X. Pel que hom recorda encara, el santuari tingué una notable devoció popular. El 12 de maig s’hi feia una romeria, festa que ha estat traslladada al mes d’agost.

És una església d’una sola nau amb un absis semicircular obert a llevant. La nau és coberta amb volta de canó, afectada per l’aparició d’una esquerda als peus de la construcció. La porta, d’arc de de mig punt, s’obre al mur de migjorn i és coronada per un crismó invertit. Els carreus calcaris que han servit per a aixecar l’edifici són disposats en filades horitzontals i regulars, que palesen una obra poc acurada del segle XII.

Part del parament és amagada per un enguixat interior. Al gruix del mur sud, prop de l’absis, s’ha obert una petita capella on hi ha una finestra d’una sola esqueixada. Dues finestres més d’esqueixada simple es troben a l’absis i al mur de ponent. A l’exterior, l’absis no presenta cap tipus de decoració, exceptuant un petit treball de bisellat a les peces que formen el ràfec.

Les lloses primitives del teulat de l’absis han estat substituïdes per arrebossat de ciment. El teulat de la nau, també refet, és ara cobert per teules.

Mare de Déu de Rigatell. Crismó en relleu que es conserva encastat sobre la porta d’entrada a l’església, col•locat a l’inrevés

A la façana meridional d’aquesta capella, sobre la portada hi ha encastat al mur un crismó trinitari inscrit dins un cercle. Aquesta peça es troba col.locada a l’inrevés. Està esculpit en baix relleu sobre pedra calcària, i la part dreta de la peça és força malmesa, com també algun dels símbols propis d’aquest tipus de representació.

Es distingeix la X, la P i la S, juntament amb les lletres alfa i omega mig esborrades. A més, hi consten dos motius més, un de pràcticament esborrat i l’altre que mostra una mena de motiu trilobulat.

EL FRONTAL DE RIGATELL

Frontal de l’altar de Rigatell, Pintura de la segona meitat del segle XIII (104 x 111,5 x 5,5 cm)

Frontal d’altar recobert amb relleus d’estuc i policromia que és dedicat a la Mare de Déu de la Llet. La taula és dividida en tres compartiments verticals, dels quals el central és ocupat per la figura de la Verge, que, asseguda en un tron, alleta el seu Fill.

Els compartiments laterals, dividits alhora en dos registres per una franja decorativa amb motius de palmetes en estuc (del mateix tipus que el del frontal de Cardet, 903), narren les escenes de l’Anunciació, la Nativitat, l’Epifania i l’Anunci als pastors.

La superfície, amb decoració de pastillatge, presenta línies perlejades diagonals que es creuen descrivint un fons reticulat romboïdal.

El marc té el mateix tipus d’ornamentació, en bona part perduda, amb discos còncaus intercalats. L’estat de conservació és bo, tot i que ha perdut la capa de colradura que el recobria. Aquest fet ha estat el causant de la pèrdua d’alguns fragments de la capa pictòrica: part de les cames dels tres reis i el rostre de Melcior, el fons naturalístic de l’Anunci als pastors i el vestit i la figura del Nen, així com un encenser que penjava en l’escena del Naixement.

El dibuix i la policromia ens han arribat en un estat força acceptable. El repertori iconogràfic és del tot comú pel que fa a les escenes narratives, però no tant quant a la figura central.

El tema de la Mare de Déu de la Llet, si bé se’n troben exemples en l’escultura i en la miniatura (manuscrit de la Confraria de Tàrrega del 1269 de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, talla de la Verge de la Pobla de Claramunt, de Santa Maria de Cervera, etc.), no és un motiu freqüent a l’època del romànic, sinó a partir de la segona meitat del segle XIII.

Els temes referents a la vida de la Verge no presenten cap mena de particularitat iconogràfica especial, i en aquesta obra en qüestió tan sols cal apuntar que el model que s’ha seguit és de caire bizantinitzant.

Això es pot observar en el tipus de llit de Maria en forma de màrfega o en la representació dels Reis, potser identificables amb les tres edats de l’home.

La Mare de Déu està situada sota un arc trilobat sostingut per un parell de columnes molt estilitzades, coronades per capitells que sostenen arquitectures figurades. És el mateix sistema emprat per a emmarcar la figura de sant Martí al frontal de Gia.

El cromatisme es redueix a dos colors fonamentals, vermell i blau-gris, que s’apliquen en les figures que apareixen com retallades sobre la capa d’estuc. La indumentària es caracteritza per un tipus de plecs que, en certa mesura, s’allunyen de la rigidesa dels plecs típics del romànic, perdent geometrisme i donant una major sensació de caiguda.

La manera com s’han solucionat els rostres de les figures ens acosta a formulacions més goticitzants.

Els diferents historiadors que han analitzat aquest frontal (Cook, Post, Gudiol, Ainaud, Borràs-Gualis Junyent i Sureda) el situen dins l’anomenat taller de Lleida per seves similituds compositives i ornamentals amb el frontal de Tresserra i , compositives i temàtiques amb el de Cardet.

Es tracta de una peça on destaquen certs valors narratius en la gestualitat dels personatges i que pels trets estilístics i iconogràfics podria situar-se dins del període de la segona meitat del segle XIII.

Catalunya Romànica recull la informació sobre el frontal