(ARTICLE D’OPINIÓ)

Fa anys que aquesta exposició recorre Catalunya.

El Pallars il·lumina Catalunya (1912-2012): cent anys d’energia hidroelèctrica, cent anys de patrimoni industrial és una exposició de caràcter històric i tècnic on es mostra com el creixement i la diversificació industrial de Barcelona i Catalunya van ser possibles gràcies a la introducció d’avenços tècnics en la producció d’electricitat i l’explotació hidroelèctrica del Pallars.

Una visita que ens situa cent anys enrere, en el naixement de les primeres grans centrals hidroelèctriques a partir de documents, fotografies i objectes. L’exposició està formada per sis àmbits desenvolupats mitjançant vitrines amb material gràfic i text, audiovisuals i diverses peces originals. A partir de dos centres d’atenció – la recreació del campament dels treballadors i el despatx d’un enginyer de la Canadenca – s’explica l’aportació del Pallars a la industrialització de Catalunya a través de la producció hidroelèctrica.

La difusió dels “beneficis de les centrals” no es limita només a exposicions, és una campanya global.

VIDEO PRODUÏT PER ENDESA
VIDEO PRODUÏT PER ENDESA

L’aparell propagandístic de les empreses elèctriques no s’atura. Les centrals, les preses, els canals i resta de construccions de principi del segle XX a les capçaleres dels rius van ser un gran benefici pel territori .

Res més lluny de la realitat, la pèrdua dels drets de l’aigua va suposar l’inici de la fi. Si bé en una primera etapa “els centralistes” (gent que treballava a les centrals) era una sortida laboral per part de la població, amb el temps aquesta feina ha desaparegut.

Ara està tot centralitzat a Lleida, Barcelona o Saragossa. S’obren i es tanquen comportes, s’analitzen dades i es vigila l’entorn de manera telemàtica.

La Noguera Ribagorçana està regulada des del naixement del riu fins que s’ajunta amb el Segre. Una conseqüència d’aquesta explotació es visualitza molt clar en el tram Sopeira – El Pont de Montanyana. El riu pràcticament no porta aigua.

Els veïns ho tenen clar. No es respecta el cabdal ecològic en el tram Sopeira-El Pont de Muntanyana

El motiu del poc cabal del riu és que l’aigua baixa pel canal de Sopeira fins a Castissent (per tornar a turbinar la mateixa aigua que ha passat per Escales) Creua la Terreta, Escarlà, Tercui…). Els veïns veuen passar l’aigua, però no la poden tocar, els drets de l’aigua ara és de les elèctriques.

L’ANY 2013, DINS DE LA iv JORNADA CULTURAL “CONEIX LA TERRETA” ELS GERMANS COLOMÉS VAN PRESENTAR “LOS TREBALLS DE SOPEIRA”

El CAS DE LA VALL FOSCA

L’any 1927, les elèctriques, van signar un compromís amb els veïns de Torre de Capdella on se’ls assegura un preu molt reduït al rebut de la llum, un conveni lligat a la instal·lació de les centrals hidroelèctriques. Des de fa uns anys Endesa va deixar de complir el compromís. Els veïns, com a senyal de protesta, van decidir deixar de pagar la llum. Ara Endesa els ha tallat la llum.

Els concentrats a la plaça de la Pobleta de Bellveí | CUP
diari segre

La producción hidroeléctrica de Endesa en Catalunya crece un 48,3% en 2020

La división renovable de Endesa, Enel Green Power, ha producido más de 3.900 gigavatios hora (GWh) de energía hidroeléctrica durante el 2020, lo que supone un incremento del 48,3 % respecto al anterior ejercicio. La eléctrica ha asegurado este viernes en un comunicado que “las centrales hidráulicas, líderes en el territorio en energía 100% verde y, por tanto, libre de emisiones de CO2, habrían satisfecho el equivalente al consumo energético anual de la mitad de familias de Catalunya

La producción hidroeléctrica de Endesa en Catalunya crece un 48,3% en 2020

en un año”. La compañía precisa que la energía hidráulica representa más del 20% del total de producción de la empresa, lo que significa que “casi el 70% de la producción energética de Endesa está ya libre de emisiones”. El objetivo con el que trabaja la empresa es llegar en 2030 “con el 89% de la producción libre de emisiones y, así, seguir luchando contra el cambio climático”.

La producción hidroeléctrica de Endesa en Catalunya crece un 48,3% en 2020

Según los datos de la compañía, a pesar de no llegar a máximos históricos, este balance de 2020 se encuentra en torno a un 6,4% por encima de la media, que se sitúa en torno a los 3.701 GWh, y se ha conseguido mediante las 54 centrales hidroeléctricas que Endesa tiene repartidas por toda Catalunya, que entran en funcionamiento una vez se han cubierto y garantizado las necesidades esenciales como son el consumo de boca, el caudal ecológico de los ríos y el regadío.

La producción hidroeléctrica de Endesa en Catalunya crece un 48,3% en 2020

El aumento de este tipo de energía renovable ha sido posible por el alto volumen de precipitaciones que hubo durante el año pasado y por el efecto de las nevadas acumuladas durante todo el invierno. Los embalses en los que Endesa tiene centrales hidroeléctricas acumularon agua, de media, hasta un 72,1% de 2.314 hectómetros cúbicos de capacidad global que tiene las cuencas de los ríos Garona, Ribagorçana, Segre, Pallaresa, Ebro, Ter y Llobregat.

La producción hidroeléctrica de Endesa en Catalunya crece un 48,3% en 2020

Todas las cuencas hidráulicas catalanas han incrementado su generación durante el 2020, pero destacan especialmente las cuencas internas, que han crecido un 115%. La cuenca del Baix Pallaresa ha crecido un 79,6% y en tercer lugar destaca la Ribagorçana, que incluye també la Franja, con un 53%, y por debajo se sitúan las del Segre y del Ebro, con un

La producción hidroeléctrica de Endesa en Catalunya crece un 48,3% en 2020

43,3% i un 41,2% respectivamente y el resto. Mediante la división de energías renovables Enel Green Power, Endesa se encarga de gestionar 54 centrales hidráulicas en Catalunya: 41 en las comarcas de Lleida, seis en las de Girona, cinco en la Catalunya Central y dos en las Terres de l’Ebre.