Per Guillem Fons – 4 d’octubre de 2020

Que a Catalunya hi tenim un problema amb la distribució de la població, no és res de nou. Fa dècades que pels moviments migratoris camp-ciutat i també per una baixa natalitat, gran part del territori català perd habitants any rere any i molts municipis i fins i tot comarques senceres corren el risc de quedar deserts.

Espligafreda (La Terreta) Foto: Wikipedia.

Recentment, des de l’Associació de Micropobles de Catalunya ha sorgit la proposta d’establir refugiats provinents dels camps de refugiats de Grècia en aquests pobles, per a repoblar-los. Veiem perquè no ens sembla una bona idea.

Primer de tot, si la gent ha marxat d’aquests indrets és perquè malauradament hi ha poques oportunitats laborals. De què treballarien aquests refugiats un cop hi estiguessin instal·lats indefinidament? De pagues estatals? És aquesta la Catalunya que volem?

Tot això, per no parlar del xoc cultural, lingüístic i de convivència que ocasionaria (no es pot estigmatitzar com a racista afirmar-ho, ja que només cal veure què ha passat en països com Alemanya o a viles fins fa poc ben catalanes com Figueres o Salt, on, a més, en el cas d’aquestes darreres ciutats, la població autòctona n’està marxant a corre-cuita).

A més a més, amb la pandèmia de la Covid-19 i els consegüents confinaments i mesures restrictives en la mobilitat i les llibertats personals, els efectes de les quals s’han notat més en entorns urbans, moltes famílies de classe mitjana urbana s’estan plantejant moure’s cap a entorns rurals, aprofitant que moltes empreses han implantat el teletreball. Pensem que aquest tipus de perfil sí que encaixa molt més en el que seria una repoblació amb garanties, perquè és gent de la mateixa cultura i llengua, i que podrà teletreballar i pagar impostos en lloc de viure’n.

Per últim, cal engegar un pla concret i específic per a fomentar la natalitat autòctona de les zones rurals, amb més llars d’infants i altres mesures que serien infinitament menys costoses que una sola parada de la Línia 9 del metro de Barcelona.

Per tant, proposem, a qui ens vulgui escoltar, que, de cara a repoblar els micropobles de Catalunya, actuem amb seny i no a cop de titular o per quedar bé de cara la galeria, en una mostra més del postureig al qual no ens resignem a acostumar.