David Garcia Prats video-presenta “La Batuda de les roques” novel.la inspirada en Aulet.
Video presentacio de David Garcia Prats. Descendent de ca de Pelegrí de Santorens, és a dir, Sant Orenç, afincat a Premià de Mar.

Glòria Francino Pinasa ha publicat a tempsdefranja.com l’article que NdT reprodueix

Aquest juny del 2020 David Garcia Prats, descendent de ca de Pelegrí de Santorens, és a dir, Sant Orenç, afincat a Premià de Mar, ha publicat la seva primera novel·la, La batuda de les roques, inspirada en els records d’ambient ribagorçà que els seus padrins i mare li havien contat des de xic. Aquesta obra literària conté les dosis adequades de realisme, misteri, ficció, cruesa i sentiments, la lectura de la qual enganxa al lector des dels primers paràgrafs, amb un ritme fluid i un interessant contingut.

L’argument de La batuda de les roques se centra en la preparació d’una família d’Aulet de l’abandó del poble, a causa de la construcció de la central hidroelèctrica d’Escales, inaugurada al desembre de 1955, i totes les vicissituds, que aquesta situació comporta. Aquest és el gran encert de la novel·la: escriure la història d’una família de ca d’Orestes —nom fictici— que presenta temes reals de la societat rural del moment en què l’acció està situada, així com la transformació del paisatge, amb les obres de l’ENHER: residències, oficines, pedreres, embassament, canal, túnels i carretera, ja que fins llavors el camins estrets i escarpats com el Pas d’Escales, eren els que comunicaven els pobles d’aquesta part de la Ribagorça.

Els personatges presenten els trets humans de les relacions personals: amor, passions, preocupacions, inquietuds, enveges… centrats sobretot en l’ambient familiar: pare i germans, Delfina casada amb Ernest, Lluís i Marcel, i la germana, que supleix la figura de la mare, Josefa, una dona treballadora, solidària i capaç, amb caràcter independent. A la novel·la hi ha personatges que recorden a alguns habitants reals que van viure a Aulet, o altres pobles, com és el cas de Pilara, una dona de Santorens, de manera similar a la novel·la de Víctor Oliva, Eros Christ, publicada al 1908, ambientada a Sopeira, on tot i canviar els noms, se’n reconeixen alguns de reals.

I de la mateixa manera ambdós autors, Víctor Oliva i David Garcia, recullen el dialecte ribagorçà en moltes de les paraules i expressions que utilitzen els personatges així com els topònims, la qual cosa li dona un plus de realisme al context on viuen i es comuniquen els personatges. També al final de l’obra La batuda de les roques apareix un glossari de paraules pròpies del ribagorçà, que completa l’aspecte lingüístic de la narració i demostra el valor que dona l’autor a la llengua, igual que Víctor Oliva va recollir al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana sobre el parlar de Sopeira.

Quant a l’estructura, l’obra està dividida en les estacions de l’any, emmarcades entre els estius de 1955 i 1956 i, a més a més del fil principal de les preocupacions d’una família a l’haver de deixar el poble, hi ha una segona història, relacionada amb Jana i les dones coneixedores dels remeis de les plantes, que remet a la mitologia pirinenca, molt coneguda a la Ribagorça: les encantàries, dones que vivien en barrancs, forats, coves i fonts i estenen la roba al sol —aquesta estructura estacional i mitològica també apareix al conte Benvolgut setembre, publicat al 2019, i en part, ambientada, a la comarca de la Ribagorça. Així mateix es descobreix com David Garcia recrea, de forma bucòlica, un indret de la geografia de Santorens: El Pouets de la Canal, cova on es conta que vivien les encantàries, mite narrat per l’escriptor Pep Coll, entre d’altres.

Una novel·la, que rememora l’èxode històric dels habitants d’Aulet que es va produir als anys seixanta del segle XX cap a Catalunya, Aragó i la Vall d’Aran principalment, plena d’elements realistes com el món de la pagesia, els noms de cases com ca de Gori de Santorens, o les d’Aulet: Bringuer, Ceprià, Tunic, potser ca del Francès recorda ca de Francino… I molts més topònims: la Roca de Sant Salvador, l’ermita de Rocamora, el riu Noguera Ribagorçana, el Pont de Suert, que per als immigrants que van venir de tota Espanya al temps de l’ENHER fou conegut com la Nueva Baena, fins i tot a la correspondència arribava aquesta denominació. El contraban de llana cap a Andorra es va practicar a tota la comarca, ja que hi havia molt bestiar i alhora molta misèria. Igualment l’accident que apareix a la narració en recorda dos dels que hi va haver en aquells temps…

David Garcia Prats encapçala la novel·la amb una cita poètica de Jacint Verdaguer referida a la nit de Sant Joan i ens endinsa en la creació de ficció sobre Aulet, amb el seu propi estil literari i la seva sensibilitat, per a fer-nos gaudir d’una lectura amena i trepidant per als amants del món rural i de la natura, homenatjant la gent que va viure en aquell temps en aquest bocí de la Ribagorça.