Pobla de Segur, Pall

MARTA LLUVICH PERIODISTA, PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ CAMBULETA
Potxó, orc, furro, garrota. Són paraules pallareses que l’associació Cambuleta vol recuperar. Marta Lluvich, periodista de l’ACN, n’és la presidenta. Han editat contes, han creat un diccionari web (pallares.cat) i acaben d’obrir a la Pobla l’exposició ‘Supo-supo amb el pallarès’

Què vol dir supo-supo?

Supo-supo vol dir trobar-se algú sobtament. És el que volem: que la gent descobrisca de maneracasual el pallarès.
No l’he trobat al diccionari.
No hi és. L’única paraula pallaresa que surt al Pompeu Fabra és moixó. La resta de paraules que tenim a l’exposició no hi són.

El pallarès no és acadèmic?

La parla no està reglada, i a l’hora d’escriure no saps si determinades paraules les pots utilitzar, o quines formes gramaticals són correctes, i hi ha el risc que es perdin.
I d’aquí surt Cambuleta, oi?
Som un grup de gent diversa, alguns pallaresos de naixement, d’altres han vingut a viure aquí, i tots tenim la inquietud de conservar la parla, que forma part del nostre patrimoni cultural i és un tret identitari de la zona.

És un tasca difícil?

Que el nostre dialecte s’està perdent és una evidència. Com passa a la resta de variants dialectals, hi ha una tendència a la uniformització, i vèncer aquesta inèrcia és complicat. Ens hem tornat molt sensibles al patrimoni natural i
artístic, però si badem la riquesa lingüística se’ns esmuny.

Com es pot canviar, això?

Nosaltres ens hem centrat sobretot en les noves generacions. Que la canalla parli el que parlen els seus padrins. Hi ha unes generacions perdudes que s’han avergonyit de la parla pròpia. Durant molt de temps se l’associava a una parla de poble en sentit pejoratiu, de gent amb poca cultura. Ara les noves generacions han de veure el pallarès com una cosa absolutament normal i que quan parlin amb els seus cosins o amics de fora no canvien la seua parla. Per això hem començat primer amb els contes infantils, adreçant-nos als infants i als seus pares i mestres, i amb la supervisió científica del filòleg Ramon Sistac.

Com ho han rebut, a les escoles?

Molt bé! En moltes escoles del Pallars utilitzen ara els nostres contes per difondre i normalitzar la manera de parlar del Pallars, i algunes ens han convidat a anar-hi per fer lectures de contes. També hem fet samarretes amb paraules i expressions pallareses com ara orc/a, mai tant!, furro/a, que ens ajuden a finançar l’exposició i també difonen i normalitzen aquestes paraules. Tot hi ajuda.

També hi ajudaria un presentador del telenotícies pallarès, oi?

No estaria malament. Però no és tan important que sigui pallarès com que, si ho és, conservi els trets característics de la seva parla. És una pena que els mitjans de comunicació no apostin més per la diversitat lingüística del país. Però l’estandardització de la llengua catalana és deguda a moltes altres causes, no només els mitjans. Algunes són insalvables, com per exemple que la majoria de professors que arriben a les escoles del Pallars parlen altres dialectes. Els infants aprenen a cantar o fan enumeracions amb un accent estàndard perquè és el que aprenen dels professors, tot i que, com ja he dit, molts ara s’hi estan implicant a fons.
El futbolista Carles Puyol també s’hi ha implicat, col·laborant amb l’exposició.
Sí, ell ha escollit una paraula pallaresa, com altres personatges a qui ho hem demanat. Que gent coneguda faci servir la parla sense amagar-la ens ajuda. Ara bé, amb Puyol ens va passar una anècdota: en la seva imitació al Crackòvia, el fan parlar en lleidatà, i no en pallarès! Vam advertir el programa, els vam enviar un lot de contes infantils en pallarès i els vam proposar que n’extraguessin algunes paraules per fer-les dir al Puyol del Crackòvia. No ens consta que ho hagin fet.

I el pallarès de Gran Nord?

Han fet un gran esforç, a la sèrie. Han tingut un assessor lingüístic i els actors han mirat d’aproximar-s’hi tant com han pogut. Més enllà de si la pronúncia és encertada o no, cal reconèixer l’esforç i l’interès, i han fet veure a la resta de Catalunya que aquí hi ha una parla amb característiques diferents.

Enllaç: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/10-sense-elpunt/26-sense-elpunt/683935-si-badem-la-riquesa-lingueistica-sens-esmuny.html