Captura71El 29 de setembre de 2013 l’IEC-Institut d’Estudis Catalans i els Ajuntaments d’Areny i Tremp van organitzar a Areny la jornada amb el títol “La Terreta: els orígens del català”.
L’acte servia per a presentar una exposició temporal i un llibret amb el mateix títol obra del filòleg Josep Anton Rabella.

Entre els parlaments polítics el dels alcaldes Miguel Gracia i Víctor Orrit, i després els filòlegs: Josep Anton Rabella, Ramon Sistac i Maite Moret. Es tractava d’un acte que pretenia donar a conèixer el text més antic fins ara conservat en llengua catalana que és el jurament feudal que Radolf Oriol castlà dels castells d’Areny i Orrit realitza al comte Ramon IV del Pallars Jussà i a la comtessa Ermessenda i alhora, revalorar la llengua catalana a la Franja. Era quan el govern del PP es va inventar el famós LAPAU.

A Areny, els filòlegs van aportar les dades suficients per a demostrar que la llengua d’Areny de Noguera és el català.
Es tractava de ficar em valor un text de fa quasi mil anys i demostrar que els orígens escrits de la llengua catalana es troben a la Vall Mitjana de la Noguera Ribagorçana i en concret a Areny i Orrit on fa quasi un mil·lenni es parlava i s’escrivien alguns documents en llengua catalana.

Captura77

El dia 6 de febrer de 2019, 5 anys després de la jornada “La Terreta: els orígens del català”, es presenta a la Diputació provincial d’Osca la campanya ‘Montsec de Aragón’. Benabarre, Estopiñán del Castillo, Viacamp y Litera, Arén, Tolva, Puente de Montañana y Sopeira o altrament anomenats Benavarri, Estopanyà, Viacamp, Lliterà, Areny de Noguera, Tolba, El Pont de Montanyana i Sopeira. L’objectiu d’aquesta campanya és: “promocionar los atractivos naturales y patrimoniales con los que cuenta el territorio para atraer visitantes”.

 

Que lluny queda la declaració de Mequinensa per la normalització i l’ús del català el febrer de 1984.

Captura79

Que lluny queda el febrer del 2002 quan més de 160 alcaldes i regidors de les poblacions de la Franja de Ponent van signar a Mequinensa el ‘Manifest pel Pacte per les Llengües d’Aragó‘ amb l’objectiu d’impulsar un nou acord polític. L’acord hauria de permetre la regulació definitiva de l’ús de la llengua catalana en aquesta comunitat autònoma.

Que lluny queda el juny de 2013. Aquest cop una trentena d’alcaldes i regidors de la Franja de Ponent, lingüistes i experts, a més dels representants de tres consells comarcals, van renovar el compromís de la Declaració de Mequinensa en defensa del català a la Franja. També van decidir actuar davant la Justícia i la Unió Europea contra la nova Llei de Llengües de l’Aragó, que denomina com a LAPAO. Aquest acord comptava amb el suport batlles i regidors de partits com el PSOE, la Chunta Aragonesista, un del Partit Aragonès, i també del PP. Els alcaldes volien aconseguir que es tornes a anomenar llengua catalana i llengua aragonesa els parlars de les àrees orientals i pirinenques, en comptes de LAPAO i LAPAPYP.
Ara, al 2019 ja no mana el PP a Aragó. El Lapao ha passat a la paperera de la història. Però el català a Aragó ha entrat en via morta. El català ja no el defensa ningú. Les administracions que tant havien lluitat en temps difícils, ara li giren l’esquena de manera definitiva.