MÉS D’UN CENTENAR DE PARTICIPANTS EN LA “IV CAMINADA DELS MOCADORS”.

Sin título-1

I van quatre. La “Caminada dels Mocadors” s’està consolidant.

P1140330

Gent que repeteix -els fidels de cada edició- i gent que s’hi apunta de nou.

I tots -a jutjar pels comentaris a l’hora del cafè- satisfets de l’experiència. Agraïts de descobrir racons i paratges nous.

P1140215

 L’edició d’aquest any -més reduïda en extensió- ha estat pròdiga en descobertes: poca gent coneixia la joia de Santa Maria de Miralles i pocs, també, havien tingut el privilegi de gaudir de les vistes alteroses de Llastarri.

Sortint de l’ermita de Sant Gregori (molt a prop de la confluència del Barranc de Miralles amb la Noguera Ribagorçana) hem caminat seguint el canal fins a la N-230 i cap a Sopeira on ens esperava una xocolata amb coca que portava el segell de qualitat de Cal Passé, gentilesa de l’Ajuntament de Sopeira que ha col·laborat des del primer moment d’una manera decidida en la Caminada d’aquest any, col·laboració que agraïm cordialment. La xocolata de la Sandra ens ha donat l’impuls i l’energia necessària per emprendre -després de passar pel Monestir d’Alaó i el pont romànic que travessa la Noguera- els més de 500 metres de desnivell per pujar a Llastarri.

Pel camí de Vinyé, amb els espadats verticals de Sant Cugat a l’esquerra

-on s’endevinava la silueta dels voltors que encara no havien desplegat- i l’obaga encatifada de curneres florides hem assolit els  1200 metres d’altitud on està situat -un autèntic niu d’àligues- Llastarri.

La Glòria Francino ens ha il·lustrat sobre la toponímia i les singularitats del lloc des del mirador que permet ataüllar les dues bandes.

Hem anat baixat seguint la pista forestal cap a Santa Maria de Miralles -una joia romànica del s. XII que demana a crits una intervenció urgent per consolidar i impermeabilitzar els murs abans no es converteixi en un munt de pedres- on Lluís Colomés ens ha alliçonat sobre el Castell de Miralles (construït al segle IX, formant part de la Marca Tolosana que pretenia constituir una barrera de defensa enfront de l’expansionisme islàmic).

Havent travessat el Barranc de Miralles que baixa tot alegre després de les darreres pluges, hem a arribat al punt d’inici -l’ermita de Sant Gregori- on hem pogut disposar de les instal·lacions de l’alberg de l’Ajuntament de Sopeira. Després de dinar  i prendre cafè -servit per Can Rocamora, que continua un any més col·laborant amb la Caminada- els caminadors han començat a  desfilar, complaguts per les hores compartides i els racons descoberts.

En resum, un any més de caminada amb més de cent participants que -tot i l’amenaça del temps i els pronòstics poc falaguers que han fet desistir més d’un a darrera hora- ha estat tot un èxit que ens encoratja a començar a preparar la cinquena edició amb la convicció de comptar ja amb una parròquia fidel i entusiasta.

P1140218 P1140222 P1140235 P1140258 P1140351