GLÒRIA FRANCINO

Des de més amunt de casa Miquelet i paral·lel al peu de la Serra de Sant Gervàs baixa l’aigua del barranc de Miralles –pronunciat en -as a Sopeira, i en -es als pobles de La Terreta). El nom del barranc, afluent del riu Noguera Ribagorçana, és cabalós a la primavera i escàs a l’estiu. Porta el mateix nom del monestir i castell de Miralles, datats fa més de mil anys al Cartoral d’Alaó, ja des de l’any 837 apareix moltíssimes vegades relacionat amb el veí monestir d’Alaó. Del monestir cistercenc en queden les restes de la nau central acabada en absis semicircular, la porta d’entrada, i res del poblat que hi va haver. També existeixen els horts de Miralles, a tocar del barranc, que pertanyien al desaparegut poblet de Llastarri (Espluga de Serra, Pallars Jussà) i al municipi de Sopeira (Ribagorça aragonesa).

01
Barranc de Miralles. Foto glòria Francino

En època de l’ENHER, és a dir, mentre van durar les obres per a construir la central hidroelèctrica d’Escales (1955), properes al barranc, a les Sargues, hi va haver barraquetes, habitades per alguns obrers que van treballar al canal, que creua finques de Sopeira fins que entra en les terres subterrànies fins portar l’aigua al Pont de Montanyana, on hi ha una altra presa. El barranc transcorre al costat de l’ermita de Sant Antoni i Sant Gregori de Sopeira (potser l’antic Olbe? que també està citat al Cartoral esmentat), i vora de l’era de Vicent, transformada en alberg.

L’aigua del barranc de Miralles és neta com una patena quan el temps és seré i tranquil i permet la vida de culleretes, granotes, madrilles i colobres…; però quan hi ha tronades és millor fugir-ne, perquè és capaç d’arrossegar troncs i pedres, ja que agafa l’aigua de molts baranquills, com el de Pellicer. Tret d’aquesta precaució, el barranc ha estat durant temps immemorials i és, encara, lloc de bany per a xics i adults. Les seves basses i lloses permeten gaudir d’ una bona jornada de l’ aigua que té una temperatura ideal a l’estiu. S’hi troba també la Font d’Eixufre, que fa uns anys va ser recuperada per un grup de l’Associació Amics d’Alaó, ja que estava mig perduda, degut a l’escassetat d’aigua, que conté propietats medicinals pel seu contingut en sofre, eixufre, en ribagorçà.

Més amunt de l’ermita de Sant Antoni de Sopeira, hi ha una presa on el barranc fa un salt o cascada, i des d’allí s’agafa l’aigua per a la seglla que rega l’Horta de Sopeira, des d’antic –abans es donaven hores i torns per a regar l’horta, ja que hi havia molt conreu d’alfalsos i hortalisses–. Abans d’arribar les seves aigües al riu, es troba, a l’esquerra del barranc, el pou de Gasconet, una grandíssima construcció del pou de gel, que conservava aliments i proporcionava gel per a diferents usos en temps dels frares dels convents; aquest pou queda amagat entre el tros i la vegetació a la primera ullada, només quan hom s’atansa a l’obertura, es pot contemplar aquesta gran tenalla feta de pedra.

Ben a prop de la desembocadura del barranc de Miralles hi són les Basses de Catarina i Juana on sempre hi ha aigua, i una mica més amunt, ja al riu Noguera Ribagor- çana es conserva l’antic Molí de Sopeira, on moleven el gra i feien la farina fins mitjans del segle XX. El significat de Miralles ve del llatí MIRACULUM, plural MIRACULA i té dos significats “espill” i “lloc de guaita” (DECLLC, V. V. 689). En el nostre cas hem d’agafar el segon. Qui visiti aquests indrets veurà que realment el nom és adient ja que es veu tota la Serra de Sant Gervàs, l’Obac dels Masos, amb l’Olzina del Consell i la vall de trossos fèrtils de Sopeira.

Temps de franja.