CONFEDERACIÓ HIDROGRÀFICA DE L’EBRE TANCA DEFINITIVAMENT LA PORTA A LA CONSTRUCCIÓ DE LA PRESA A SANT ESTEVE DE LA SARGA

La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha arxivat finalment el projecte promogut per Endesa de construir una presa a Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), al pantà de Canelles i a les portes del congost de Mont-rebei.

Congost-3La Confederació enterra el projecte després de la renúncia de la companyia elèctrica al projecte per la forta oposició que es va generar al territori. Un rebuig que va ser majoritari des de les institucions, formacions polítiques i entitats cíviques i que es va canalitzar en gran part mitjançant la Plataforma Salvem Montrebei. La CHE, per tant, formalitza ara un tràmit que ja estava cantat. La plataforma es congratulava ahir de la decisió de la CHE, que suposa l’arxivament del projecte i també la modificació de la concessió pel desistiment per part d’Endesa. La plataforma atribueix en bona part la renúncia de la companyia a construir la presa en l’espai natural a l’oposició al projecte protagonitzat per la mateixa entitat, així com pel territori i també pel govern. La resolució de l’organisme hidrogràfic és del passat 21 de juliol del 2015, i resol l’expedient del projecte per a la construcció d’una presa a Mont-rebei pel desistiment d’Endesa a tirar finalment endavant el projecte. Des de la companyia ja van assegurar fa uns mesos que no desenvoluparien una iniciativa d’aquestes característiques si aquesta tenia l’oposició política, institucional i social del territori. Cap al mes de març i després d’estar nou anys aturada, es va constituir de nou la Plataforma Salvem Mont-rebei –amb la participació de les entitats Ipcena, els centres excursionistes de Lleida i Balaguer, els Amics del Montsec de Benavarri i la Societat Amics de la Muntanya de Tremp, entre altres –després que Endesa posés a informació pública, per segona vegada, el projecte de construcció d’una presa al congost de Mont-rebei. En pocs dies, milers de persones es van solidaritzar amb la defensa de l’espai natural i en contra del projecte d’Endesa.

La renúncia de la companyia a la construcció de la presa, però, va arribar després que el Departament de Territori i Sostenibilitat també manifestés la seva oposició al projecte, en considerar que les actuacions objecte de l’estudi d’impacte ambiental presentat eren incompatibles amb les mesures de conservació de la Xarxa Natura 2000, que preveuen evitar el deteriorament dels hàbitats naturals i de les espècies, especialment les considerades prioritàries. En definitiva, les conseqüències derivades de l’execució del projecte suposarien impactes “greus i irreversibles” sobre la flora, la fauna, la hidrologia i el paisatge i, per tant, sobre tot l’ecosistema propi d’un tram de riu de mitja muntanya, actualment en bon estat de conservació, segons fonts del departament.

Fotomontaje-presa-sant-esteve-Medium

Simulació de la presa presentada en el projecte de Endesa

El projecte d’Endesa consistia a aixecar una presa de 33 metres d’alçada a l’embassament de Canelles, ben a prop de l’entrada del congost. Aquesta muralla de formigó hauria generat un fre al corrent fluvial i originat una làmina d’aigua permanent i a molta més alçada dels nivells actuals. La idea, per tant, era aprofitar unes condicions geogràfiques i morfològiques adequades per a l’explotació hidroelèctrica, però el projecte no tenia gaire, o gens, en compte el canvi que provocaria a l’ecosistema. La bona conservació de Mont-rebei ha afavorit el turisme. Un quilòmetre aigües avall de la presa projectada s’hi troba la part més visitada del congost, un espai destacat i singular entre Catalunya i Aragó, amb un elevat valor per al sector turístic, tant des del punt de vista paisatgístic com per la seva biodiversitat. Els visitants hi arriben atrets pels valors ambientals, que n’han motivat la protecció, i han generat molts petits negocis de visites i allotjaments al seu entorn. També s’han habilitat rutes per connectar la part catalana i l’aragonesaamb una passarel·la.

 Risc per a animals i boscos Entre els arguments del govern català per rebutjar el projecte hi figura la presència de la llúdriga, que ja va motivar l’any 1987 la declaració d’una Reserva Natural Parcial per a la protecció d’espècies en perill de desaparició a Catalunya. Aquesta mesura va possibilitar-ne la recolonització. També es tracta d’un espai inclòs en el pla de recuperació del trencalòs. L’informe de la Generalitat considerava que la construcció d’una presa en un lloc lliure d’infraestructures i la inundació permanent aigües amunt de la presa de Sant Esteve de la Sarga “suposaria un canvi en les comunitats vegetals i en els hàbitats presents actualment”. El bosc de ribera, que queda inundat en períodes curts, no resistiria llargs períodes d’inundació i acabaria desapareixent. Noticia agafada del diari El punt Avui, dia 18 d’agost de 2015