El conjunt patrimonial d’Orrit, format per les restes del castell medieval i l’església romànica de Sant Pere, bé cultural d’interès local

L’espai està format per les restes del castell medieval i l’església romànica de Sant Pere

El Ple de l’Ajuntament de Tremp del passat dia 1 d’abril va aprobar per unanimitat la declaració com a Bé Cultural d’Interès Local del conjunt patrimonial d’Orrit, format per les restes del castell medieval i l’església romànica de Sant Pere.800px-Tremp._Sapeira._Orrit_3

Captura

Aquest bé immoble de La Terreta té un indubtable valor arquitectònic, essent l’església dedicada a Sant Pere d’estil romànic llombard, com les de la Vall de Boí. A més, va ser en aquest indret on es van trobar diversos documents dels segles 11 i 12 que són els primers testimonis de l’accés de la llengua catalana a l’escriptura, ja que en contenen importants fragments.

A finals de l’any 2013 l’Ajuntament, en col·laboració amb l’Ajuntament d’Areny de Noguera i el suport de les Diputacions de Lleida i Osca, va crear una exposició per divulgar el patrimoni històric de la llengua catalana: Els orígens de la llengua catalana: Jo fideles vos seré. Aquesta mostra ha itinerat per diversos llocs (Areny, Tremp, l’Arxiu Històric de Lleida, l’Institut d’Estudis Catalans, a Barcelona; a la Universitat d’Alacant i en aquests moments es pot visitar a la biblioteca d’El Pont de Suert.

SANT PERE D ORRIT

L’antiga església parroquial de Sant Pere és a mig vessant del turó on hi ha les restes de l’abandonat poble d’Orrit i que és coronat per les restes del seu castell.

Per a arribar a l’església i al poble cal seguir el mateix trajecte ressenyat en la monografia dedicada al castell d’Orrit.

Le dades que tenim sobre la parròquia d’Orrit són indirectes. És evident que es tracta de l’antiga església del castell, i per tant la seva historia va estretament lligada a la senyoria d’Orrit. Així doncs, podem suposar que fou església pròpia bastida en temps de màxima empenta del senyor d’Orrit, vers mitjan segle XI. Lògicament, el veí monestir d’A1aó,amb forta presencia a les terres d’Orrit, va tenir alguna mena d’influència en la seva gènesi ; com a mínim , a mig i llarg termini la competència monàstica frena el seu desenvolupament, i d’aquesta manera conserva la primitiva puresa romànica.

Entre el 1100 i el 1108 el compte Pere Ramon de Pallars Jussà i els germans Arnau i Bernat dotaren l’església de Santa Maria de Mur, panteó familiar. Entre al tres béns , aportaren Orrit: el mas de Miró Bernat amb els delmes i tots els censos, servei i costums; els del mes de pa, vi conreus i nodriment de les cases i alou que pertanyien a Ramon Tidila,per al vestit dels canonges. Corn que un dels fills de Ramon Tidila, dit Miró, després havia donat els béns esmentats a Santa Maria de Tremp, el comte Pere Ramon lliura per esmena a la canònica de Mur uns altres delme i homes a Tendrui, Llimiana i Mur. Finalment, a més de les comunitats d’A1aó, Mur i Tremp, constatem també la presencia a Orrit de l’orde de l’Hospital. Entrat el segle XIII, el germà Guillem va adquirir un mas a Orrit.

Al segle XIX, segons refereix Madoz, la casa d’Espot de Castelló de Tor tenia el dret de presentació del curat perpetu que servia l’església parroquial d’Orrit.

És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per tres arcs torals que arrenquen de sengles pilastres, i capçada a llevant per un absis semicircular, obert a la nau mitjançant un arc presbiteral.

La porta, resolta en arc de mig punt, s’obre en la façana sud. En el tram de ponent de la nau i al centre de l’absis es desclou una finestra de doble esqueixada. Junt amb una altra que s’obre a la façana de ponent , són les úniques finestres que presenta l’església.

Adossat a la façana sud, i lleugerament descentrat cap a llevant se situa un campanar format per una torre prismàtica de planta quadrada amb tres nivells d’obertures, parcialrnent paredades. El campanar presenta dues espitlleres a la part baixa de la façana sud, dues finestres d’arc de mig punt i esqueixada recta en el nivell intermedi, i una única finestra de lesmateixes característiques  però menys esvelta en el tercer nivell, que s’aixopluga amb una coberta amb dos vessants de directriu llevant-ponent.

La part baixa del campanar, coberta amb volta de canó i oberta a la nau , ha estat habilitada com a capella. Es construí una altra capella simètrica al costat nord, possiblement en el mateix procés de reformes en el qual s’afegí una sagristia a l’angle sud-est , entre l’absis i el campanar, i es construí un cor adossat al mur de ponent, en l’escala del qual es vareaprofitar, com a graó, un bloc de marbre decorat amb una petita motllura.

Les façanes presenten uns contraforts prismàtics corresponents als arcs torals, sense cap ornamentació llevat de la façana absidal, on es desenvolupa un fris d’arcuacions sota el ràfec compartimentat per quatre lesenes, en sèries de 2-2-4-2-2 arcuacions.

L’aparell és de carreu simplement escairat, di posat molt uniformement en filades regulars, amb un major rigor en l’ordenació en el sector de ponent i en el campanar.

Per les seves característiques formals i constructives l’església de Sant Pere d’Orrit és un edifici que s’adscriu totalment a les formes de la plenitud de l’arquitectura llombarda, probablement ja de la segona meitat del segle Xl.

Cal a senyalar que dins el seu context, l’església d’Orrit és un edifici força peculiar per l’ús de contraforts com a sistema estructural de reforç i alhora d’ornamentació de les façanes. Aquesta solució és poc emprada en l’arquitectura catalana del seu temps, amb exemples escassos com el de la canònica de Sant Vicenç de Cardona, que com Sant Pere d’Orrit noes refia només del mur com a element sustentador de les estructures de sostre.

Catalunya Romànica. Joan-Albert Adell i Gisbert

Sin título-1

TELENOTICIES MIGDIA TV3. DIVENDRES DIA 7 DE JUNY DE 2013
MINUT 53:30