De Montanui a la Declaració de Mequinensa, 30 anys en defensa de la llengua catalana

Publicat a Bloc de Carles Barrull
El passat 1 de febrer es van cumplir trenta anys de la Declaració de Mequinensa, aquella coneguda reunió entre el conseller de cultura del Govern d’Aragó José Bada Panillo i 17 alcaldes de la Franja. Els diferents ajuntaments s’han oblidat d’aquest fet, i potser El Matí de Catalunya Ràdio ha estat l’únic programa de ràdio que s’ha recordat d’aquest efemèride.

Del Bloc el Finestró de Gràcia: dia 4 de febrer va tenir lloc a Catalunya Ràdio una taula rodona amb els alcaldes de la Franja de Ponent: Josep Anton Chauvell, alcalde d’Alcampell,Magda Gódia, alcadessa de Mequinensa, Josep Maria Salsench, alcalde de Calaceit, Alberto Moragrega, alcade de Beseit i José Guillén, alcalde de Camporrells. Els alcaldes expliquen que la segona Declaració de Mequinensa, signada el juny del 2013, ha ajudat a frenar les intencions del Govern d’Aragó amb l’aplicació de la nova Llei de Llengües que va rebatejar el català com a Lapao.

Llàstima que no es va parlar de les associacions culturals de la Franja, nomes es va fer un brevíssim esment per part d’un del reunits.

 
La representació de la Franja: 2 alcaldes del Matarranya i 2 de la Llitera; de la Ribagorça i del Baix Cinca CAP

Escolteu l’emissió aquí

Com es deia al Diari Segre del passat  26 de maig de 2013:

“Disset pobles de la Franja van redactar l’1 de febrer del 1984 la Declaració de Mequinensa per impulsar i defensar el català que es parla a la zona oriental d’Aragó  Els seus promotors creuen un perill per a la seua supervivència la llei que el denomina Lapao, ratificada 29 anys després

L’1 de febrer del 1984, disset ajuntaments de la Franja catalonoparlant que limitaAragó i Catalunya es van reunir a Mequinensa per firmar una declaració d’intencions que va posar en marxa la maquinària per a la normalització lingüística i que, en el cas del català, “significava acceptar com a norma la gramàtica catalana, sense menys-preu de les peculiaritats de cada poble i comarca”, per garantir l’ensenyament a les escoles i centres d’ensenyament. Convocats pel llavors conseller de Cultura de la Diputació General d’Aragó, el socialista José Bada, a instàncies del desaparegut alcalde de Fraga, Francisco Beltrán, van anar al castell de Mequinensa els alcaldes d’Areny de Noguera, Benavarri, Bonansa, Montanui, el Pont de Montanyana,Tolva, Saidí, Fraga,Torrent de Cinca,Mequinensa, Faió, Nonasp, Fabara, Calaceit,Vallderoures, la Codonyera i Valljunquera. Ells van ser els precursors de totes les gestions perquè el català pogués ser una assignatura optativa i que el Gover d’Aragó donés suport i impuls a la producció literària autòctona i als estudis i tesis que tractin la problemàtica sociolingüística de la Franja. També demanaven que la Universitat de Saragossa es fes Aragó. En la seua declaració, redactada en català, es comprometien a fomentar l’ús públic del català en la retolació bilingüe de carrers i places i a la redacció d’edictes i normes, ja que “som plenament conscients que la integració cultural i política d’Aragó no és possible sense que tots els aragonesos reconeguin com a pròpia la riquesa cultural i lingüística de la Franja d’Aragó”. Tots coincidien que el català és un patrimoni cultural d’Aragó i a rebutjar denominacions despectives com el chapurreau i altres de semblants “que encara s’apliquen a la nostra llengua materna”, assenyalava la declaració. El 9 d’aquest mes, el Govern d’Aragó, amb PP i PAR al capdavant, ratifica la llei de Llengües que sota el nom de Llengua Aragonesa Pròpia de l’Aragó Oriental (Lapao) eludeix el fet que a la Franja es parli català, la qual cosa ha consternat els pares d’aquesta declaració, alcaldes i veïns que veuen com tot l’esforç d’anys pot quedar en no-res “tan sols per qüestions polítiques enteses de la pitjor manera i una aversió desmesurada a tot el que ve de Catalunya”, va declarar José Bada, conseller de Cultura fa 29 anys. “Nosaltres només vam voler deixar constància d’un fet com és la nostra pròpia llengua, amb una sola gramàtica i les seues diferents singularitats.Arribar al Lapao, com hi hem arribat, no només és estúpid, sinó un veritable perill per a la supervivència d’una cosa molt nostra”, assegura.
(publicat al bloc de Sapeira)

 

De l’any 1984tenim la notícia dell dia 1 de febrer sobre de la Declaració de Mequinensa amb una entrevista delDiario Nueva España. El Periódico de Huesca al conseller de cultura del Govern d’Aragó José Bada Panillo.
I del dia 2 de febrer de 1984 un altra notícia sobre la Declaració de Mequinensa 
MEQUINENZA

 

GENER 84 
Els promotors de la Declaració de Mequinensa foren els alcaldes ribagorçans d’Areny, Benavarri, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Sopeira i Tolba que van fer un primer manifest que es publicava el 24 de gener de 1984 a Nueva España. El Periódico de Huesca 

 El dia 1 de febrer a Mequinensa als ribagorçans es van sumar 10 alcaldes més: de Saidí, Fraga,Torrent de Cinca, Mequinensa, Faió, Nonasp, Fabara, Calaceit, Vallderoures, la Codonyera i Valljunquera.


Sobre aquest tema ja fa uns anys que vaig publicat un parell d’articles (per a llegir el text clicar a sobre del títol):
– La descoberta d’una realitat a l’Aragó: identitat i conflicte a la franja ribagorçana catalanoparlant a finals del segle XX, al núm 1 de la Revista Ripacurtia del Centre d’Estudis Ribagorçans (2003)
– Autocomplaença, crítica i oblit en la gestió del patrimoni a la conca del Noguera Ribagorça”, als Annals 2004-2005-Ibix 4 del Centre d’Estudis del Ripollès, al 2006