Home Blog

ELS HEREUS DE NABRIL, D’ARENY DE NOGUERA, RECUPERARAN LA TALLA ROMÀNICA QUE ELS VA PRENDRE LA GUÀRDIA CIVIL.

0
(De esquerra a dreta); Marisancho Menjón, directora general de Patrimoni Cultural,  Enrique Calvera, director del museo diocesà de Barbastre (traspassat) , Ángel Pérez bisbe de Barbastre, Francisco Javier Vélez coronel de la guardia civil , cap de la comandancia d’Osca i Felipe Faci conseller d’Educación, Cultura i esport del govern d’Aragó.

Un cop més la guàrdia civil, juntament amb les autoritats polítiques i eclesiàstiques de l’Aragó es penjaven una medalla. Era als voltants de nadal de l’any passat. Acostumats a mostrar “obres recuperades” ni es van plantejar que, potser, s’estaven precipitant.

Aquest cop lluïen una talla romànica del segle XIV procedent de l’ermita de Ribera a Montanui i que la guardia civil, deprés d’un parell d’anys de recerca i investigació, havia aconseguit “recuperar”.

La operació la van anomenar Fresnales (Segons el diccionari Fresnales és una persona desaprensiva i despreocupada que mai s’encarrega de res ni ajuda a ningú. Un penques!)

La peça representa a Santa Anna, dona de Sant Joaquim i mare de la Verge Maria, asseguda en un tron senzill. A la seua faldilla la Verge nena, dreta i amb un llibre obert a les mans.

Les gestions i investigacions van portar als responsables de la guàrdia civil fins Areny de Noguera. En un magatzem van trobar l’obra i la van dipositar al Museu de Barbastre.

La qualitat de la talla és bona tot i el deteriorament que ha patit.

 LA TALLA TORNARÀ A ARENY DE NOGUERA

imatge publicada a la web museodiocesano.es

Aquesta setmana el jutjat de Barbastre ha arxivat la causa penal i la talla tornarà als seus propietaris.

Segons la llei, la causa penal s’ha de dirigir contra una persona. L’any 2015 va morir Jesús de Nabril i, per tant, no hi ha persona, no hi ha causa penal.

Ara, els advocats del govern d’Aragó i del bisbat estan buscant la manera d’aconseguir que el jutge no permeti la sortida de la talla dipositada al museu diocesà de Barbastre, fins que s’obri la via civil.

NUM PUBLICA EL SEU PRIMER LLIBRE

0

Desde muy pequeña, Nun ha ido haciendo muchos dibujos con una característica marca especial propia que ha ido guardando año tras año. Junto con esos dibujos también, de tanto en tanto, ha anotado algunas frases que, pese a su edad, resultan profundas y poéticas. Esta obra es un impulso de captar esa efímera belleza que existe en las palabras y los dibujos de una niña pequeña, con la ilusión de retener un atisbo de la hermosura de la infancia.

Nació el 25 de febrero de 2013 en un pequeño pueblo repoblado del Prepirineo catalán. Su nacimiento fue un acontecimiento muy especial: una noche de luna llena en una yurta vino al mundo entre su familia, su hermana de tres años, su padre, su abuelo, envuelta en los cantos de las voces que la recibían.

A poco de cumplir un año nacieron sus dos hermanas gemelas, lo que la convirtió en una especie de trilliza, impulsando un temprano despertar de su autonomía.

Durante sus casi siete años de vida ha crecido en total libertad en la naturaleza, en el entorno donde convive con su familia, un ambiente que procura ser lo más saludable posible para favorecer su desarrollo físico, intelectual, emocional y espiritual. Tiene una sensibilidad especial que es capaz de plasmar en sus creaciones y en sus relaciones. Es la pura presencia de la infancia.

https://libros.cc/Nun.htm

“TATUATS PELS PIRINEUS” VISITA LA RIBAGORÇA

0

Eva Clausó, ànima de “Tatuats pels Pirineus” ha visitat la Ribagorça. En la primera part d’aquesta visita, emesa per Televisió de Catalunya la nit del divendres al 33, es submergeix a Llesp, El Pont de Suert, Viu de Llevata i Malpàs.

De la mà de la Iolanda i el Jep s’endinsa en històries ribagorçanes (Jep de Moner n’és un expert, amb Pep Coll van fer la “guia dels indets mítics i llegendaris de la Ribagorça Romànica) i gastronòmiques.

Amb la banda sonora dels ribagorçans Ribatònics, entre d’altres, l’Eva mostra la cicatriu de la despoblació a la comarca i l’embolcalla amb l’alegria de les festes, les falles, la cultura popular i … la girella!

La primera part del capítol de la Ribagorça es va emetre al 33 el divendres 26 de juny

RUTES PER LA TERRETA. SANT GERVÀS: EL PORTUS I LA AVEDOGA D’ADONS.

0

Comenzamos la ruta en el desvío de la pista a la Espluga de Serra con la pista que se dirige al barranco de Miralles (de tierra). Justo en el desvío, hay una señal vertical. Desde aquí podemos observar el itinerario que nos espera por la vertiente S de la sierra de Sant Gervàs hasta su parte alta: distinguimos claramente la pista que sube hasta casi la ermita de Sant Gervàs, el barranco y el Serrat de la Cabanera. Ante nosotros (N) se alza imponente y salvaje la Pala del Teller (1.889m),…. CONTINUAR A LA WEB RUTASDELPIRINEO.ORG

VIDEO DE “PAKORULO”

DES DEL CEL. LA NIT DELS ESTELS A LA TERRETA.

0

Ara fa un any “Fem Terreta” organitzava “Sopar amb estelles, Terreta, territori Starlight”

SNID recorda aquest esdeveniment des del cel.

HISTÒRIES DE QUAN SAPEIRA NO FORMAVA PART DEL TERME DE TREMP.

0

Guillermina Subirà Jordana és una gran aportadora d’històries de la Terreta. Ha publicat al diari de Castellà del Vallès una entrevista amb aroma poètic.

Reproduïm sencera la conversa

A en Josep i a la Raquel de Sapeira els vaig conèixer fa ja temps: Ella senzilla i discreta; ell inquiet i xerrador empedreït. Ambdós hospitalaris 100%. La primera cosa de que va parlar en Josep va ser de la seva passió per escriure poesies. Vaig pensar que ara seria una bona ocasió per coneixen algunes, així que li vaig proposar una entrevista que va acceptar gustós.

– Josep, estic aquí per a parlar de poesia, però m’agradaria em fessis 5 cèntims de la teva vida.

– No sé que dir-te, perquè no he tingut una vida tan interessant com les que explica la gent. El meu pare era descendent de la Masia de Casa Bepo i es casà amb la mestra del poble. Vivien a l’estudi. La mare, filla de Valls, tenia una mentalitat molt oberta, sempre es preocupava per conèixer coses i per viatjar. El pare, al contrari, arrelat a la terra no més feia que comprar finques per no haver de sortir de Sapeira.

– Bueno, això ja sol passar en un matrimoni…

– Vaig ser fill únic. Recordo que tots dos em mimaven molt i que ja de ben xic m’agradaven els animals. Sent un mocós de dos pams, coneixia les besties de cada casa per la cara que feien, cosa que deixava la mare bocabadada. Com que això era un poble de pagesos ben diferent del d’ara, vivíem la típica vida de pagès. M’encantava anar a l’era a veure com parien les ruques. Si els pollins trigaven a sortir, posava un sac de palla a terra i allí esperava el temps que fos necessari; de vegades tota la nit, però despertava encantat quan el pare em cridava perquè començava a sortir el cap. A més de cinc ruques de cria, també teníem gallines, conills, i les de fer la feina de pagès. Pel temps de segar, persones i animals ens traslladàvem en pes a la Masia que tenien entre la de Bepo i Batllivell. Allò era una autèntica festa per a mi. El pare em deixava el morraller del matxo per a fer la batuda, i tant m’hi atansava que un dia un em va donar una cosa i tot.

– Ostres, noi! Quins temps aquells que tot s’havia de fer manual! –li apunto.

– Si. Recordo un gibrell que s’omplia amb l’agua d’una font que anaven a buscar amb arganells, perquè clar, no teníem ni llum ni aigua, allí. Al cap d’una estona de donar-hi el sol s’escalfava i jo m’hi banyava una bona estona.

– Jajajajajajaaaa. Ric pensant que jo ho feia igual al terrat d’Antist.

– El pare a més tenia 30 ruscs al bosc, i baixava la mel amb les ruques. No cal dir que jo l’acompanyava. En aquells temps, la porta de l’arna era una llosa o urpell que s’adaptava amb un martell i es cimentava amb fem. Quan es volia traure la mel, amb un ganivet es raspava el fem, treies l’urpell i apareixia la bresca. El pare me’n tallava un tros i me l’anava a menjar sota un arbre per a que no em piquessin les abelles. Amb la mare recordo que viatjàvem bastant. Havia anat moltes vegades a Lleida on hi teníem amics que pujaven a estiuejar a casa i en compensació natres anavom a la seua. També a Barcelona, on la mare hi tenia un germà.

– No era habitual que als anys 40 els nens viatgessin tant.

– Ja, ja, però jo ho feia. La mare havia programat per a mi estudiar una carrera i, a través d’un capellà cosí del pare, em van donar una plaça gratuïta a un col·legi de Lleida. Però la mare, de salut delicada i feble va morir quan jo tenia 13 anys. Lo primer que va fer el capellà va ser esborrar-me del col·legi, i prou que el pare li va pregar però no hi va haver res a fer! Em vaig haver de quedar al poble a fer de pagès. També vam mudar-nos de casa i vaig haver d’espavilar-me per a cuinar cada dia!

Deu meu, com les coses canvien de la nit al dia sense que un hi pugui fer res! –li comento.

– Als 16 anys em vaig comprar una gosseta tofonera, i després d’un entrenament pels voltants, em vaig comprar una moto i me’n vaig anar fins a Morella. Allí se’n trobaven moltes de trufes i es guanyava molts diners venent-les al mercat negre. Però la vida era dura i competitiva, sempre amb risc de que et seguissin i a l’endemà et prenguessin el genero si matinaven més que tu. Als 21 anys me’n vaig anar a Barcelona a fer turisme, i per a sorpresa meva em van sortir tres feines a l’hora. Vaig escollir la millor. Allí conegué a la dona i nasqué el fill.

– I la mel, com és que et dediques a la mel amb tanta professionalitat?

– Tota la vida que ho he fet! Mai vaig perdre contacte amb el poble, on hi conservava les arnes i venia la mel als companys de feina.

Ara tenen hort, gallines, arnes i d’altres obligacions que, com al seu pare, el lliguen estret a la terra. Després de 8 hores d’animada conversa amb dinar inclòs, s’ha fet de nit i m’acomiado. Baixant per la carretera, m’adono que ¡no hem parlat de la seva afició per escriure poesies! Aturo el cotxe i el telefono.

– Escolta, Josep, que no hem parlat de les poesies!

– Sí, ja ho he pensat jo ara també, contesta. La pròxima vegada si et sembla.

Fantàstic! De moment us deixo aquesta mostra

Debería estar prohibido

Debería estar prohibido llevar flores a alguien que está en el cementerio

Si en vida esta persona nunca se las llevó.

Debería estar prohibido hablar bien de una madre y ponerla en un pedestal

Si en vida no se preocupó de hacerla feliz, ni la valoró

………

¿Por qué el día que alguien muere, todo el mundo le alaba?,

¡Cuánta hipocresía y cuánto cinismo!

Guillermina Subirà Jordana – Senterada, gener 2018

LA MEMÒRIA DE LES PADRINES DE LA TERRETA, EL PROPER 27 DE JUNY.

0

Sacred forest, empresa de Guies i interpretadors, afincada als Massos de Tamurcia, proposa un recorregut circular pel proper 27 de juny .

La proposta és escoltar la natura. Un itinerari de guiatge terapèutic i interpretatiu que ajudarà a reconeixer plantes, arbres autòctons i les seues aplicacions.

Sacred Forest, té de valor mantenir la memòria ancestrals dels Pirineus. Recuperar camins antics de la Terreta per la salvaguarda de la natura, ha creat un programa de senderisme interpretatiu mètode de guiatge interpretatiu europeu, sumant experiències vivencials en la natura, com els banys de bosc, la salut en el so de l’aigua entre altres. Les i els clients acabar el recorregut se’ls entregarà en suport de pdf.

LA PARADA DE BUS DE LA TERRETA A LA PREMSA.

0

El bus entre Les (Val d’Aran) i Lleida pararà al municipi d’Areny de Noguera (Ribagorça) a partir del proper dilluns 15 de juny. D’aquesta manera, la Generalitat resol una reiterada petició del Consell Comarcal del Pallars Jussà i dels municipis afectats de la Terreta. Aquesta zona correspon a una part del terme municipal de Tremp que es troba situada al límit territorial entre Catalunya i Aragó.

La línia Les-Lleida, que gestiona Alsina Graells, és competència de la Generalitat però, fins ara, aquesta administració no tenia autorització per efectuar una parada en territori sota administració aragonesa i, per tant, el bus no es podia aturar a Areny de Noguera. Amb la conformitat del govern d’Aragó, ara s’incorpora aquesta parada a la línia.

Actualment, els usuaris de la zona de la Terreta disposen d’una parada al municipi d’Areny de Noguera, que es troba en territori de l’Aragó, del serveis de viatgers que circulen per l’N-230 per on discorren els serveis entre Vielha i Lleida, que gestiona Alsina Graells però que és competència de l’Administració Estatal.

Paral·lelament, per la mateixa carretera N-230 hi discorren els serveis entre Les i Lleida, també d’Alsina Graells però de competència de la Generalitat, la qual no tenia autorització, fins ara, per fer parades fora del territori de Catalunya i, per tant, no podia realitzar la parada al municipi d’Areny de Noguera. 

Això va motivar la petició reiterada del Consell Comarcal del Pallars Jussà i dels municipis afectats per tal que el servei de competència de la Generalitat fes aquesta parada, que també havia estat sol·licitada pel municipi d’Areny de Noguera. En aquesta nova parada, els usuaris de la zona de la Terreta podran fer ús dels abonaments T10/120 existents en la línia amb una important bonificació sobre el preu dels bitllets senzills.

El bus entre Les, a la Val d’Aran, i Lleida pararà al municipi d’Areny de Noguera, a la Ribagorça sota administració aragonesa, a partir del poper dilluns 15 de juny. D’aquesta manera, la Generalitat i el govern aragonès resolen una reiterada petició dels veïns de la Terreta, dels ajuntaments de Tremp i Areny i del Consell Comarcal del Pallars Jussà. La zona de la Terreta forma part del municipi de Tremp però es troba a la vessant de la Noguera Ribagorçana, al límit territorial entre Catalunya i l’Aragó.

La línia Les-Lleida, que gestiona Alsina Graells, és competència de la Generalitat però, fins ara, aquesta administració no tenia autorització per efectuar una parada en territori sota administració aragonesa i, per tant, el bus no es podia aturar a Areny de Noguera, que és la població gran més propera a la Terreta. Amb la conformitat del govern d’Aragó, ara s’incorpora aquesta parada a la línia.

Actualment, els usuaris de la zona de la Terreta disposen d’una parada en aquest municipi aragonès on sí que s’hi aturen els serveis de viatgers que circulen per l’N-230 entre Vielha i Lleida. Aquesta línia també la gestiona Alsina Graells però, en aquest cas, és competència de l’administració estatal. La línia entre Les i Lleida, en canvi, és competència de la Generalitat i per això fins ara no es podia aturar a Areny. Els usuaris de la zona de la Terreta podran fer ús en aquesta parada dels abonaments T10/120 existents en la línia, amb una important bonificació sobre el preu dels bitllets senzills.

El bus entre Les (Val d’Aran) i Lleida pararà al municipi d’Areny de Noguera (Ribagorça) a partir de dilluns 15 de juny. D’aquesta manera, la Generalitat resol una reiterada petició del Consell Comarcal del Pallars Jussà i dels municipis afectats de la Terreta.

La zona de la Terreta correspon a una part del terme municipal de Tremp que es troba situada al límit territorial entre Catalunya i Aragó. La línia Les-Lleida, que gestiona Alsina Graells, és competència de la Generalitat però, fins ara, aquesta administració no tenia autorització per efectuar una parada en territori sota administració aragonesa i, per tant, el bus no es podia aturar a Areny de Noguera. Amb la conformitat del govern d’Aragó, ara s’incorpora aquesta parada a la línia.

Actualment, els usuaris de la zona de la Terreta disposen d’una parada al municipi d’Areny de Noguera, que es troba en territori de l’Aragó, del serveis de viatgers que circulen per l’N-230 per on discorren els serveis entre Vielha i Lleida, que gestiona Alsina Graells però que és competència de l’Administració Estatal.

Paral·lelament, per la mateixa carretera N-230 hi discorren els serveis entre Les i Lleida, també d’Alsina Graells però de competència de la Generalitat, la qual no tenia autorització, fins ara, per fer parades fora del territori de Catalunya i, per tant, no podia realitzar la parada al municipi d’Areny de Noguera.

Això va motivar la petició reiterada del Consell Comarcal del Pallars Jussà i dels municipis afectats per tal que el servei de competència de la Generalitat fes aquesta parada, que també havia estat sol·licitada pel municipi d’Areny de Noguera.

Amb la conformitat del govern d’Aragó, a partir de dilluns, s’incorpora la parada d’Areny de Noguera en els serveis Les-Lleida i, per tant, es resol aquesta situació oferint un millor servei a tot aquest territori.

Els usuaris de la zona de la Terreta en aquesta nova parada podran fer ús dels abonaments T10/120 existents en la línia amb una important bonificació sobre el preu dels bitllets senzills. ACN

El autobús entre Les, en el Valle de Aran, y Lleida parará en el municipio de Areny de Noguera, en la Ribagorza, a partir del próximo lunes 15 de junio.

De este modo, la Generalitat resuelve una reiterada petición del Consejo Comarcal del Pallars Jussà y de los municipios afectados de la Terreta. Esta zona corresponde a una parte del término municipal de Tremp que se encuentra situada en el límite territorial entre Cataluña y Aragón.

http://arannoticies.com/wp-content/uploads/2020/06/Areny-de-Noguera-parada-de-bus-1.jpg

La línea de autobús en cuestión la gestiona Alsina Graells pero es competencia de la Generalitat.

Hasta ahora, la administración catalana no estaba autorizada para hacer una parada en territorio bajo administración aragonesa, por lo que el vehículo no se podía detener en Areny. Con la conformidad del gobierno de Aragón, ahora se incorpora esta parada a la línea.

L’autobús entre Les, a la Val d’Aran, i Lleida pararà al municipi d’Areny de Noguera, a la Ribagorça. Serà a partir del proper dilluns 15 de juny.

D’aquesta manera, la Generalitat resol una reiterada petició del Consell Comarcal del Pallars Jussà i dels municipis afectats de la Terreta. Aquesta zona correspon a una part del terme municipal de Tremp que es troba situada al límit territorial entre Catalunya i Aragó.

La línia d’autobús en qüestió la gestiona Alsina Graells però és competència de la Generalitat. Fins ara, l’administració catalana no estava autoritzada per fer una parada en territori sota administració aragonesa, de manera que el vehicle no es podia aturar a Areny de Noguera. Amb la conformitat del govern d’Aragó, ara s’incorpora aquesta parada a la línia.

LA TERRETA ESTRENA PARADA DE BUS EL 15 DE JUNY.

0
Simulació del cartell de la parada d’Areny

Tenir una parada de bus pròpia i gaudir dels mateixos beneficis que la resta de poblacions catalanes ha estat una reivindicació llarga. La posada en funcionament dels abonaments l’any 2013 va augmentar el descontentament dels veïns de la Terreta que tenen en aquesta línia l’única oferta de transport públic per anar, entre altres llocs, a Barcelona, Lleida, El Pont de Suert i Vielha.

Avui la Generalitat ha anunciat que “D’aquesta manera la Generalitat resol una petició molt reiterada des del Consell Comarcal del Pallars Jussà i els municipis afectats de la zona de la Terreta“.

La zona de la Terreta correspon a una part del terme municipal de Tremp que es troba situada al límit territorial entre Catalunya i Aragó. Actualment els usuaris d’aquesta àrea disposen d’una parada al municipi d’Areny de Noguera, que es troba en territori de l’Aragó, del serveis de viatgers que circulen per la carretera N-230 per on discorren els serveis entre Vielha i Lleida, que gestiona Alsina Graells però que és competència de l’Administració Estatal.

Paral·lelament, per la mateixa N-230 hi discorren els serveis entre Les i Lleida, també d’Alsina Graells però de competència de la Generalitat de Catalunya, la qual no tenia autorització, fins ara, per fer parades fora del territori de Catalunya i, per tant, no podia realitzar la parada al municipi d’Areny de Noguera. 

Això va motivar la petició reiterada del Consell Comarcal del Pallars Jussà i dels municipis afectats per tal que el servei de competència de la Generalitat fes aquesta parada, que també havia estat sol·licitada pel propi municipi de l’Aragó.

Amb la conformitat del Govern d’Aragó, a partir del proper dilluns, 15 de juny, s’incorpora la parada d’Areny de Noguera en els serveis Les-Lleida i, per tant, es resol aquesta situació oferint un millor servei a tot aquest territori.

Els horaris d’aquesta línia a partir de dilluns són els següents:

Sentit (anada)HoraDies
  Les a Lleida5.07 hores 7.25 hores 17.10 hores  Diari
Sentit (tornada)HoraDies
  Lleida a Les10.15 hores 15.15 hores  Diari

Els usuaris de la zona de la Terreta en aquesta nova parada podran fer ús dels abonaments T10/120 existents en la línia amb una important bonificació sobre el preu dels bitllets senzills.

L’ajuntament d’Areny de Noguera ha publicat una nota informativa de la nova oferta de transport públic.

Marc Baró: “La diputació farà un inventari dels camins municipals per poder tenir mes acotades les possibles subvencions a donar als ajuntaments”.

0

Marc Baró Bernaduca (ERC) és l’alcalde de La Pobla de Segur. Juntament amb Josep Ramon Fondevila, alcalde de Soriguera, son la “quota pallaresa” a la diputació de Lleida.

Marc Baró (ERC) governa L’ajuntament amb majoria absoluta. El consistori de la Pobla està constituït per 7 regidors d’ERC, 3 PSC i 1 JxC.

És la seua primera legislatura com alcalde. Substitueix al també republicà, Lluís Bellera.

En l’anterior legislatura va ser regidor de Joventut, Esports, Festes i Noves Tecnologies.

Com a responsable d’obra pública a la Diputació de Lleida és el principal gestor dels quatre milions d’euros destinats a camins.

El diputat de Serveis Tècnics, Marc Baró, ha destacat que “aquesta és la plasmació pràctica del principi d’equitat: més diners per a qui més necessitats específiques en té. Parlem d’un pla de camins i, per tant, els diners no es poden repartir al 100% de manera igualitària. De retruc, és la plasmació pràctica del principi de discriminació positiva, ja que els municipis amb més nuclis i més extensió a Lleida acostumen a ser els del Pirineu, precisament els que estan en més risc de despoblament i amb una població envellida. Si no fem accions per a garantir la mobilitat amb un mínim de seguretat en aquests municipis poc podrem fer per a combatre el despoblament”.
diputaciólleida.cat
Va néixer el 28 de març de 1977. Ha viscut i treballat tota la vida a la Pobla de Segur, on va estudiar primària i secundària. Només ha marxat del municipi un parell d’anys per cursar una formació professional d’electricitat a l’Institut de Tremp. Ara ja fa anys que treballa a la central hidroelèctrica de la Pobla, una feina que des del passat mes de juny compagina amb l’alcaldia gràcies a una reducció de jornada. (naciodigital.com)

Entrevista enviada el dia 8 de juny per escrit. Rebudes les respostes el dijous dia 11 de juny.

NdT reprodueix les preguntes i respostes, sense cap tipus d’edició.


(Ndt) Quina part dels 365.929€ que corresponen al Pallars Jussà es dedicarà als camins de la Terreta
(Marc Baró) Això es una resposta que t’ha de donar l’ajuntament, ells son els que gestionen els diners del pla de camins.


(Ndt) Quins criteris ha fet servir la Diputació per distribuir els diners a les diferents comarques?
(MB) Els criteris son clars, 50% per població, 25% per numero de nuclis agregats, 19% per extinció i 6 % per EMD’s.


(Ndt) Quins criteris han d’aplicar els ajuntament per distribuir els diners en els diferents camins i pistes?
(MB) Els que ells creguin, nosaltres no els posem cap limitació nomes que siguin camins municipals i feines de manteniment.


(Ndt) Coneixen els tècnics de la Diputació de Lleida les demandes dels veïns de la Terreta en relació a l’estat dels camins?
(MB) Coneixen les sol•licituds que els fan arribar des de l’ajuntament, tant de emergències que es puguin ocasionar com el manteniment que se’n pugui derivar a través de les subvencions.


(Ndt) La Diputació de Lleida ha fet o te previst fer un “catàleg” de les carreteres, camins, camins forestals i pistes de la Terreta.
(MB) La Diputació de Lleida, dins les seves competències, ha de fer un pla zonal, per poder detectar, en funció d’una llei de carreteres, les que son susceptibles de passar a un ens supramunicipal, però el que farà paral•lelament es fer un inventari dels camins municipals per poder tenir mes acotades les possibles subvencions a donar als ajuntaments.


(Ndt) Quants diners s’han gastat les administracions els últims 5 anys en manteniment de camins i carreteres a la Terreta?
(MB) Desconec la informació, ja que jo fa tot just un any que estic amb responsabilitats polítiques, i crec que aquesta resposta la deu tenir l’ajuntament.


(Ndt) Hi ha alguna via directa perquè veïns afectats pel mal estat de les vies puguin fer arribar les seues queixes als responsables de la Diputació?
(MB) Crec que la millor via es dir-ho a l’ajuntament ja que ell es el que després podrà fer l’obra de arranjament del camí, i desprès que sigui l’ajuntament el que ho comuniqui a la Diputació.


(Ndt) Des de quan la diputació de Lleida te coneixement del esfondrament de la carretera que porta del Pont d’Orrit a les Masies de Sapeira i al Obac de Barreda?
(MB) Des de fa unes 3 setmanes aproximadament, quant l’ajuntament ens va fer arribar l’informe de emergència.


(Ndt) Quin ha estat el diagnòstic dels tècnics d’aquest tram de pista?
(MB) Se que van pujar la setmana passada però encara no tinc l’informe disponible.

(Ndt) Perquè no s’ha obert, de manera provisional el transit en aquesta pista?
(MB) Ho desconec, això teu ha respondre l’administració que va tallar el trànsit.


(Ndt) Hi ha algun termini per poder assegurar el pas en aquest tram de camí?
(MB) Ho desconec…..