Home Blog

FORMEN GUIES MEDIAMBIENTALS PER GARANTIR UN TURISME DE QUALITAT.

0

Les restriccions a les que ha sotmès a la població la Còvid, ha accelerat canvis que fa temps que s’anunciaven.

l’Any 2015 la Generalitat va publicar “Pla de foment del turisme de natura als espais naturals protegits de Catalunya”, diagnosi i pla d’acció.

Aquest és l’instrument que defineix l’estratègia per impulsar l’ecoturisme a Catalunya, amb èmfasi en els espais naturals protegits del país. La seva visió és posicionar Catalunya com a referent en matèria de turisme de natura a la regió mediterrània en l’horitzó 2020, a partir de la valorització i conservació dels seus recursos naturals, culturals i paisatgístics i la contribució al desenvolupament local del territori.
Per turisme de natura (entès com a ecoturisme) identifiquem aquella modalitat turística en què la motivació principal de l’usuari és gaudir activament, observar i conèixer la natura i les expressions culturals associades, d’una manera respectuosa amb l’entorn i les poblacions locals . Es practica sobretot en espais naturals protegits (ENP) pel patrimoni que atresoren i els equipaments que disposen, i és considerada la modalitat experiencial que millor compatibilitza el gaudi amb els objectius i valors promoguts pels propis ENP.

La formació de Guies, que donin servei a visitants, és una eina imprescindible per aconseguir assessorament, regular les visites i evitar massificacions.

Video emés pel TN cap de setmana de tv3 el 9 de gener de 2021

El sector reclama que els educadors ambientals i interpretadors de la natura tinguin la formació adequada. Això evitarà l’intrusisme i afavorirà nous jaciments d’ocupació que permetran fixar gent al territori.

excursionsnatcure.com ha obert portes aquest any. És la primera empresa d’activitats ambientals establerta a la Terreta, en concret als Massos de Tamurcia.

“Vine amb nosaltres a descobrir increïbles paratges naturals amagats a la vista de qualsevol i a passar una bona estona aprenent sobre plantes, arbres i les seves propietats medicinals”.

La Nati i el Cian gestionen excursionsnatcure.com

Aitor Jurado: “Em vaig fer guia de natura per poder viure a la Ribagorça”

Per què vas decidir fer-te guia del medi natural? El motiu principal va ser el de poder-me quedar a viure a la Ribagorça. El mercat laboral per als joves aquí és força complicat, l’oferta és molt limitada, i t’has de dedicar a la ramaderia o bé al sector turístic i de serveis. Els esports d’aventura sempre m’han apassionat i vaig optar per apostar-hi professionalment.

llegir aquí entrevista sencera.

COM ACCEDIR A AQUESTS ESTUDIS?

L’ensenyament reglat ha introduït un grau superior d’educació i control ambiental que capaciten per sensibilitzar i educar la població (amb actituds que contribueixin a conservar i millorar el medi, informant sobre els valors i els diversos problemes ambientals, capacitant per a una correcta presa de decisions i dissenyant activitats per a la difusió i ús, sota principis de sostenibilitat) i fer accions de gestió ambiental per controlar i protegir el medi d’acord amb la normativa d’aplicació .

ON ES POT ESTUDIAR EL GRAU?

La durada d’aquest grau és de 2.000 hores (1.617 en un centre educatiu i
383 en un centre de treball) distribuïdes en dos cursos acadèmics.

BAIXAR DOCUMENT INFORMATIU AQUÍ

MANIFEST PER UN TURISME SOSTENIBLE

Una serie d’entitats i persones van posar en marxa al setembre del 20 el manifest “Per un nou model de turisme al servei del país”.

Es tracta d’impulsar un turisme conscient, que tingui un impacte global positiu sobre les destinacions.

EL TURISME RURAL, EL QUE MENYS NOTA LA CAIGUDA DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA A CAUSA DE LA PANDÈMIA.

Un estudi de l’Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la UAB constata que amb la pandèmia va augmentar la demanda d’allotjament turístic menys massificat i més proper a la natura. La demanda interna de turisme rural a Catalunya va créixer un 23% en relació a l’estiu de 2019, i va compensar, en bona part, la gran caiguda del turisme internacional.

ARENY DE NOGUERA I ORRIT PARTICIPEN EN L’ENCESA DE TORRES, TALAIES I TALAIOTS

0

Areny de Noguera i la Terreta se sumen, per primer cop, a la acció ’Torres, Talaies i Talaiots de la Mediterrània”.

Un cant pels drets humans’, una acció coordinada a Catalunya per l’Institut Ramon Muntaner, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat, i que s’estén per diferents territoris de la Mediterrània (Catalunya, País Valencià, illes Balears, Marroc, Tunísia i el Líban).

L’acció consisteix en una encesa de pots de fum i bengales des de torres i talaiots costaners, a més de la lectura d’un manifest, com a acte simbòlic de reivindicació dels drets humans.

Aquest gest neix del projecte d’encesa de talaies que es realitza a Mallorca des del 2017 i que té com a finalitat dotar de continuïtat i visibilitat a l’estel d’un manifest humanitari.

MANIFEST: QUE LES CANÇONS SIGUIN COM FLAMES.


Voldria cantar en nom d’aquelles dones que moren en mans dels seus torturadors i en el seu dolor no troben ningú que les defensi.
“Tu cercaves una flor i vares trobar un fruit.
Cercaves una font i vares trobar un riu.
Volies una dona i trobares una persona…
i et sents desenganyat!”
(Edith Södergran)

Voldria cantar en nom de tantes persones que moren ofegades en el mar, que s’ha convertit en un cementiri marí. I per aquells que arrisquen la seva vida per ajudar-los, davant la vergonyosa posició
dels governs europeus.
“Importa tenir les mans ben obertes,
i ajudar qui ve fugint de la guerra,
fugint del dolor i de la pobresa”
(Joana Raspall)

Voldria cantar en nom dels que varen morir durant la repressió franquista, defensant la terra. Pels que lluitaren contra la dictadura i els que lluiten contra els qui volen continuar oprimint el poble, la seva llengua i cultura catalanes, i els drets humans.
“Què volen aquesta gent que truquen de matinada?”

Que les cançons siguin com les flames de les alimares i il·luminin els camins per terra, mar i aire, fent de la nostra vida un cant a la llibertat i el coratge. Que no s’apaguin mai i ens ajudin a trobar els camins per la pau.

“Massa sang hi ha en les venes, per donar-la al sol i a l’aire,
massa vida hi ha en la terra per les vinyes i els sembrats,
que el glatir de melangia i la plàcida enyorança no s’han fet pels pins indòmits ni pels vents descabellats!
Que els pins volen terra lliure i els vents criden: llibertat!”
(Fragment de “Salve” de Miquel de Palol – Ramon Muntaner)

Voldria cantar en nom de la nostra Serra de Tramuntana perquè la deixin viure en pau, i pels que l’ajuden cuidant els seus boscos, els seus animals i el mar.

Voldria cantar pels metges, cuidadors i científics que lluiten per ajudar en contra d’aquesta pandèmia.
Cantar pels que entenen que si no cuidem el planeta no deixaran de venir els desastres.

Fragment de la Sibil·la:
“Gran foc del cel davallarà
mar, fonts i rius, tot cremarà.
Los peixos donaran gran crit
perdent son natural delit.
El sol perdrà la claretat,
mostrant-se fosc i alterat;
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor”

Cantant la Sibil·la interpreto els seus missatges i les seves profecies: a mida que ajudem a malmetre la natura i tots els seus éssers vius tenim més a prop el final de la terra.

Gener de 2022
Maria del Mar Bonet.

CONCERT NADALENC DE RAÜL POBLET A ARENY DE NOGUERA

0
Fragment del “Cant dels ocells”. Areny de Noguera, 8 de gener

Areny de Noguera ha estat l’escenari de la penúltima etapa de la gira “Nadal a casa nostra”.

Acompanyat al contrabaix per Anton Florenza i a la guitarra per Òscar Olivé, el tenor espluguí Raül Poblet ha ofert un recital de nadales i cançons populars catalanes a l’església de Sant Martí a la població ribagorçana.

Entre les peces que van interpretar els tres músics destaca el cant dels ocells, cançó tradicional catalana de Nadal.
La cançó explica la joia de la natura el dia del naixement del nen Jesús a l’estable de Betlem. Va ser popularitzada fora de Catalunya per Pau Casals que va començar a interpretar-la al violoncel en els seus concerts des de l’exili del 1939.

“Per a mi sempre és un regal i una festa per a la meva ànima poder oferir art en estat pur en el poble dels meus avis paterns, un lloc que ocupa un lloc privilegiat en el meu”

(Raül Poblet)

No és el primer cop que Pau Casals forma part del repertori de Poblet. L’any 2009 també va participar en un homenatge al músic del Vendrell que es va fer a Barcelona.

Marta Casals Istomin, viuda de Pau Casals, ei dia de l’homenatge a Barcelona.

L’AJUNTAMENT DE TREMP ARRANJA L’ESLLAVISSADA DE LA PISTA D’ORRIT A LES MASIES DE SAPEIRA.

0

L’Ajuntament de Tremp ha iniciat les obres per condicionar la pista que comunica el Pont d’Orrit amb les masies de Sapeira i puja fins a Aulàs.

L’actuació consisteix en la reparació de l’esllavissada amb la construcció d’una escullera de sosteniment.

El pressupost de l’obra és de 22.022 Euros.

En aquesta mateixa pista també s’està actuant en una altra esllavissada.

DOS ANYS EN PRECARI.

Aviat farà dos anys que la tempesta Glòria va fer malbé el camí. Tècnics de la Diputació de Lleida van visitar la zona afectada. El pas per aquest punt es va tancar.

Sis mesos després els veïns, farts d’esperar, van obrir un pas alternatiu.

Pas alternatiu obert pels veïns

La mateixa tempesta també va trencar el pas pel barranc del solà. Quedava tallat el pas.

L’arranjament d’aquest pas va per llarg. l’Ajuntament de Tremp diu que “A hores d’ara no està previst fer cap altra actuació“.

.

“UN VIATGE EN EL TEMPS”, D’ANNA SOLDEVILA GUANYA EL PREMI “XARXA GEOPARCS”.

0

El vídeo ‘Un viatge en el temps‘ de la realitzadora pallaresa Anna Soldevila s’ha endut el primer premi al Festival de Cinema organitzat per la Xarxa Mundial de Geoparcs Mundials de la Unesco, un certamen que s’havia de celebrar l’any 2020 i que es va ajornar.

El jurat, format per cinc professionals internacionals del món del cinema, ha triat el vídeo que defineix el Geoparc com “el lloc on es pot seguir el rastre dels darrers dinosaures d’Europa. Un lloc de llegendes i tradicions que s’han preservat intactes al llarg dels anys. Aquest lloc és ben a prop, vens?”.

El premi s’ha anunciat coincidint amb la celebració del IX Conferència Internacional de Geoparcs mundials, celebrada a l’illa de Jeju (República de Corea).

La producció es va fer entre el 2018 i el 2019 i va anar a càrrec de Soona Films, amb Anna Soldevila al capdavant. El finançament va anar a càrrec de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA).

El primer premi del Festival té una dotació de 3.000 euros.

PRODUCCIONS DEL GEOPARC

Geoparc Orígens, un territori autèntic
Geoparc Orígens, una explosió de sensacions
Geoparc Orígens, on les pedres parlen

Anna Soldevila signa una llarga carrera en el món audiovisual, una de les produccions més premiada és “ESPUI” (20013

“Espui” va guanyar, entre d’altres, el premi “Espiello” al millor documental

Premis aconseguits pel video “Espui”

MOR PERE NOGUES, UN DELS PRIMERS NOUVINGUTS A LA TERRETA.

0

PERE, QUE LA TERRA ET SIGUI LLEU.

(Barcelona 2-10-1953 Torogó 2-12 2021)

Les comunitats són, sobretot, la suma dels membres que les integren. Cada persona aporta la seua personalitat, el seu matis, la seua veu particular i única.

En comunitats reduïdes com la nostra, cada pèrdua es una mutilació irreparable que ens fa més pobres.

La mort d’una persona, de vegades significa la mort d’un poble.

El Pere ens ha deixat. Queda el seu record. Queden les seues obres.

El recordem perfectament quan va arribar a Torogó -fa una quarantena d’anys- amb un cavall i un carro, disposat a fer de pagès, a conrear les terres de Ca la Sarga…

El recordem quan va fer una plantació de noguers a Enllosa, prop de Cal Miquelet… sempre feines relacionades amb la terra, la terra que s’estimava i que respectava.

El recordem conreant l’hort del costat de casa, fent autèntiques filigranes per poder regar amb l’escassa aigua de què disposava.

El recordem quan va treballar de jardiner a la Vall de Boi, cuidant els jardins dels altres amb la mateixa dedicació amb què cuidava el seu hort de Torogó.

El recordem perquè era una persona amable, que sempre tenia una paraula amistosa per a tothom, que sempre tenia la porta de casa oberta per qui passés per Torogó.

Els darrers anys es va convertir en el primer agutzil de la Terreta.

Aquesta feina li va permetre relacionar-se amb els veïns de tota la comarca i aquesta relació va ser profunda si tenim en compte Ies mostres de condol que s’han expressat amin de la seva mort.

Perquè tenia molt bon caràcter, perquè era una bona persona.

Però també perquè es prenia seriosament la feina, fos quina fos: donava menjar als voltors igual com esporgava un arbre, reparava una fuita d’aigua o apartava Ies pedres del canti.

Aquesta feina no és pas una feina fàcil. Demana una versatilitat que poques persones tenen. El Pere tenia la capacitat de tocar totes les tecles i, en algunes, aquelles que estaven relacionades amb la natura -el manteniment dels jardins i els arbres- era un autèntic artista.

desembre 2021

El recordarem amb emoció, conscients com som que ningú no mor del tot mentre és recordat.

Aquest escrit vol ser el nostre humil homenatge.

reportatge tv3
reportatge tv3

La Tierra te sabrá cuidar como tú la supiste cuidar a ella.
Eras la hospitalidad hecha persona, buscaste la Libertad creando un vergel donde habitaban las piedras, miles de flores mezcladas con hortalizas y parras en un maravilloso orden caótico que alimentaba el espíritu de tus much@s y constantes invitados.
Fuiste pionero saliendo de tu Barceloneta natal para habitar un valle entre montañas de pueblos abandonados hacía tiempo; tú y un pequeño grupo de locos libertarios y soñadores de la utopía de la vida digna.
Supiste vivir como quisiste, compartiendo, festejando y transgridiendo los límites impuestos. Pozo de sabiduría del mundo vegetal y sus arcanos secretos.
Siempre te estaré eternamente agradecido de haberme acogido a mí y a los míos tantas y tantas veces en el paraíso de tu casa.
Con el corazón encogido por tu súbita y temprana marcha, no puedo más que guardar tu recuerdo como un tesoro que la vida puso en mi camino.
PERE de Torogó, QUE LA TIERRA TE SEA LEVE.

AMIC DELS RAPINYAIRES.

La vida el va portar a compartir amistat amb els ocellots amb pitjor premsa del món. Voltors, trencalossos, aufranys i altres ocells l’esperaven des del cel el dia que tocava menjar.

En les primeres visites es mostraven molt desconfiats i no baixaven fins que marxava. A poc a poc es van anar creant vincles de confiança. L’entrada del cotxe a l’espai es convertia en pelegrinatge de les aus darrere del Pere.

Aquestes imatges van ser captades per la càmera de l’Eduardo Pi Peret, fotògraf, veí de la Terreta i amic d’en Pere. L’Eduard el va acompanyar i va capturar la història de complicitat entre el que porta el menjar i els que tenen molta gana.

Aquest és el seu homenatge gràfic al Pere.

Foto: Eduardo Pi Peret (2018)
Foto: Eduardo Pi Peret (2018)
Foto: Eduardo Pi Peret (2018)

LES DENTS DE LES OVELLES I LES CRABES, MAGATZEM D’INFORMACIÓ

0

La gent del bestiar ha buscat i busca informació dins de la boca dels animals. Els que ho coneixen, poden deduir l’edat de l’animal a partir de l’observació acurada de les dents de les ovelles i les crabes.

https://n9.cl/xhwiv

Aquesta tradició entre els pastors ha arribat als científics.

Ariadna Nieto, investigadora del GIP-Universitat de Lleida, ha explicat que es pot detectar la mobilitat dels ramats a través de les seues dents.

Un estudi del projecte europeu ZooMWest detecta la mobilitat dels ramats a través de les dents dels animals

Aquesta investigació és clau, segons Nieto, perquè permetrà millorar les tècniques biomoleculars per a investigar els orígens de la transhumància, els canvis en la mobilitat dels ramats al llarg del temps i les interaccions entre territoris.

Imatge del pastor, Gerard Cardona, amb el ramat d'ovelles xisquetes que col·labora amb el projecte ZooMWest. (Horitzontal)
Gerard Cardona, pastor de Rivert

Un estudi del projecte europeu ZooMWest ha detectat la mobilitat dels ramats analitzant les dents dels animals. L’experimentació, durant quatre anys, amb un ramat d’ovelles de raça xisqueta de Rivert (Pallars Jussà) i un de cabra catalana de Vilanova de Meià (Noguera), ha creat referencials per extrapolar-los en ossos que es troben en jaciments arqueològics. Ara, s’estan analitzant mostres de tres països (Itàlia, Portugal i Catalunya) i de períodes diferents (edat del bronze, del ferro, Imperi romà i antiguitat tardana) i han de permetre referenciar els resultats amb els dels ramats actuals i saber quan es van donar els primers moviments transhumants i les implicacions socials, polítiques i econòmiques que van tenir en la mobilitat.

Ariadna Nieto, investigadora del GIP-Universitat de Lleida, ha explicat que a través del projecte europeu ZooMWest s’està fent innovació metodològica. A partir de l’arqueologia experimental estan creant una sèrie de referencials per poder-los extrapolar en altres conjunts d’ossos arqueològics que es troben en jaciments.

Les anàlisis isotòpiques de l’esmalt dental s’utilitzen en arqueologia per reconstruir els patrons de mobilitat. A través del mostreig de dents d’ovelles i cabres de Rivert i Vilanova de Meià s’ha aconseguit veure els moviments estacionals dels ramats, i distingir-los dels animals que pasturen localment durant tot l’any. Un dels indicadors que s’ha usat per a la investigació és l’estronci. La diversitat en els valors d’isòtops d’estronci al llarg de la dent és un bon indicador per a la identificació i diferenciació entre moviments de llarga i curta distància, aplicable a l’estudi de conjunts arqueològics. Aquests indicadors per al seguiment d’alta freqüència tot just s’estan desenvolupant ara.

Aquesta investigació és clau, segons Nieto, perquè permetrà millorar les tècniques biomoleculars per a investigar els orígens de la transhumància, els canvis en la mobilitat dels ramats al llarg del temps i les interaccions entre territoris. Aquesta recerca analitza també la relació entre les pràctiques ramaderes i el context sociopolític. Caracteritzar l’evolució de la producció ramadera a Catalunya al llarg del temps i, sobretot, entendre com els canvis en la composició dels ramats es relacionen amb els canvis en els models econòmics i socials, és el que persegueix l’estudi.

D’aquest estudi també se’n desprèn la importància de les races autòctones locals i la ramaderia extensiva en la investigació de la ramaderia antiga. La supervivència d’aquestes espècies està determinada per la capacitat de moure’s pel territori i adaptar-se. Gerard Cardona, pastor de Rivert, ha explicat que es va implicar amb el projecte donat que el seu ramat d’ovelles és de xisqueta, una raça molt rústica i adaptada al territori, que fa transhumància i la producció és ecològica, i té una forma de treballar molt similar a la dels pastors de fa 2.000 anys. En complir, el seu ramat, les característiques que buscaven les investigadores, es va implicar amb el projecte passant totes aquelles mostres i dades que durant quatre anys li han demanat. Cardona ha passat a ser un més dels membres del projecte. Els resultats proporcionats per les dades demostren que els canvis observats en els models de poblament estan fortament relacionats amb els canvis en els models d’explotació ramadera. Així mateix, la producció ramadera no està lligada només als condicionants ecològics. Tot i que l’ecologia té un pes important, sobretot en determinats períodes, en la majoria de casos la producció s’adapta a la realitat econòmica i política de cada moment.

LA MÚSICA DE RAÜL POBLET TORNA A LA TERRETA.

0

Areny de Noguera acollirà el concert “Nadal a casa nostra” de Raül Poblet. Toni Sánchez, Òscar Olive a les guitarres i Anton Florenza al contrabaix, acompanyaran al tenor de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà). Serà el 8 de gener a les 7 de la tarda.

Poblet ja havia actuat a Areny de Noguera. El 28 de desembre del 2019 l’església del Sant Martí d’Areny va acollir la seua actuació. En aquesta ocasió el van acompanyar Toni Sánchez (guitarra) i Òscar Olivé (guitarra)

El trio espluguí format per Raül Poblet (tenor), Toni Sánchez (guitarra) i Òscar Olivé (guitarra).
Toni Sánchez, Oscar Olive i Anton Florenza

Rocafort de Queralt acollirà el primer dels nou concerts. Serà el 4 de desembre a les 19h.

Diumenge dia 5 a les 19h, Santa Coloma de Queralt.

11 desembre a les 12h Guàrdia de Noguera.

El mateix dissabte 11, però a les 19 h Rialp.

Diumenge dia 12 a les 12 al teatre La Lira de Tremp.

El 8 de gener a Areny de Noguera.

Per acabar, el diumenge dia 9 de gener a les 18,30 al Santuari de la Serra Montblanc.

Raül Poblet, tenor nascut a l’Espluga de Francolí, Tarragona. Va cursar els seus estudis musicals al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona. Ha treballat també amb Kurt Widmer i Barbara Bonney al Mozarteum en Salzburg. Ha rebut consells i classes de Teresa Berganza, Victoria dels Angeles, Josep Carreras. H treballat el lied amb Angel Soler i Dalton Baldwin. La Seua especialitat és el lied i l’oratori (classes de cant, des dels clàssics italians, els alemanys i la música espanyola, Schubert, Schumann, Bach, Brahms, Mendelssohn, Bach, Rossini, Haendel, etc . Ha cantat a Espanya, Italia, França,Grècia, Els Estats Units, Portugal,Suïssa. Ha treballat amb directors com Antoni Ros Marbà, Josep Pons, Robert King, Nevill Marriner.

emusicarte.es

EL MON RURAL, EL GRAN INCOMPRÈS I DESCONEGUT DEL NOSTRE TEMPS.

0

Una realitat paral·lela incompresa, perduda en els imaginaris, però que encara existeix.

Així definiria la vida de les poques persones que encara habitem en els nuclis rurals i que lluitem per conservar una cultura i unes tradicions seculars i amenaçades. Quan parlo de nuclis rurals, no faig referència al concepte de poble, en general, sinó a aquells indrets que, ja sigui per les seves dimensions o per la seva situació geogràfica es converteixen en llocs on encara, en bona mesura, perduren unes formes de vida, uns usos i uns costums, unes rutines, en definitiva, que ens han estat llegades pels nostres avantpassats.

Cal centrar la mirada sobretot en les zones de muntanya, especialment al Prepirineu i al Pirineu, tant català com aragonès —que es d’on prové la meva visió, a partir de la meva experiència vital. Poblets o fins i tots llogarets on l’aprofitament del territori és l’únic mitjà per guanyar-se la vida. Un exemple n’és la Torre de Tamúrcia, un poble que pertany des de l’any 1970 al municipi de Tremp (Pallars Jussà) i en el qual el principal mitjà de subsistència de les tres famílies que hi viuen és la ramaderia extensiva —la tradicional de pasturatge— del bestiar oví.

Llevar-nos a punta de dia, treballar en l’aprofitament i gestió del nostre entorn i dormir quan el sol ja no ens hi deixa veure. L’endemà, ja torna a sortir el sol, no falla mai.

Actualment observo que aquest estil de vida, aquestes visions i perspectives culturals estan en perill d’extinció en la societat urbana dels nostres dies. Aquest fet suposa una barrera entre dos mons que fa que es desconegui de forma total la nostra funció social, i, per tant, que aquests estils de vida més tradicionals no gaudeixin de la consideració i l’atenció que mereixen.

Com a jove que m’acabo d’incorporar a l’activitat ramadera tinc molt clar que la nostra feina i aquest modus vivendi implica una estreta relació amb el territori i el bestiar i representa un indubtable compromís envers els nostres avantpassats, per tot allò que ens han ensenyat i que ens sentim amb l’obligació moral de continuar, conscients com som que si nosaltres no seguim amb aquestes activitats que hem après dels que ens han precedit, tot un estil de vida, tota una forma respectuosa de relacionar-nos amb l’entorn es veu inexorablement condemnada a desaparèixer. La nostra aposta és, sens dubte, una aposta de caràcter ètic, també.

Pau Barrull Grau

Jove agricultor i ramader d’oví, boví i cabrum. Graduat en història per la UdL

Centre d’Estudis Ribagorçans

TINO’S PIZZA A LA 2021 DUATHLON WORLD CHAMPIONSHIPS D’AVILES

0
Maria Gardenyes llueix el nom de Tino’s Pizza.

Maria Gardenyes (Tri-4.40) ha participat aquest cap de setmana a la “2021 Duathlon World Championships” a Avilés, Asturies.

L’atleta d’Albesa s’ha classificat 11 en la seua categoria (40-44). En la classificació general ha ocupat el lloc 44.

Gran mèrit per la especialista lleidatana que només fa un any que entrena aquesta disciplina.

Cronica d’Eva Ledesma, entrenadora del C.E. TRI-4.40

Durant la jornada de dissabte, es van disputar les curses en Grups d’Edat en modalitat Sprint; 5km de cursa a peu, 20km de bici i 2,5km de cursa a peu.  Vàrem estar representats per: David Royo (16-19 anys), Roc Bellostas (16-19 anys) que va aconseguir l’or en la seva categoria,  Laura Quintana (20-24 anys), l’Alejandro Romero (25-29 anys) i l’Eva Ribalta (45-49 anys) que va fer plata. 

photo1636233691.jpeg

Diumenge dia 7 , era la modalitat Standard que arrancava el dia; 10km de cursa a peu, 40km de bici (no-drafting) i 5km de cursa a peu, on va participar Víctor Royo (20-24 anys), aconseguia la segona posició,  Maria Gardenyes (40-44 anys) , Xavier Gastó (40-44 anys),  i, novament, l’Eva Ribalta (45-49 anys)repetia podi i posició.

El Club Esportiu TRI-4-40 va néixer el 20 d’octubre del 2012 de la mà d’Eva Ledesma amb la intenció de fer vibrar amb el triatló la ciutat de Lleida.

Ràpidament, diferents entitats de la ciutat van voler formar part d’aquest projecte, gràcies a les quals el somni es va començar a fer realitat.

La piscina del col·legi Episcopal i les pistes d’atletisme municipals van fer possible que arranqués la primera temporada i, més tard, també s’hi van sumar les instal·lacions del Club Natació Lleida i de l’INEFC Lleida.