Home Blog

XVIII TROBADES CULTURALS PIRINENQUES, MONTANUI, 16 D’OCTUBRE.

0

La 18a edició de les Trobades Culturals Pirinenques, sota el títol Accions dinamitzadores al Pirineu, es durà a terme enguany el dissabte 16 d’octubre a Montanui (Ribagorça). En la jornada, coordinada per la Societat Andorrana de Ciències, hi serà present l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell (IECAU).

TROBADES CULTURALS PIRINENQUES, EL NOM JA HO DIU TOT.

Àngels Mach i Buch, (2015) presidenta de la Societat Andorrana de Ciències.

Aquest esdeveniment cultural és una trobada anual itinerant per a donar a conèixer la realitat i els projectes dels territoris pirinencs sobre temes com la comunicació, la globalització, els models territorials, el patrimoni, el turisme, les crisis, la història, l’economia… i poder generar i intercanviar reflexions i coneixement sobre cadascun dels territoris i el seu conjunt. I obrir vies des de la cultura per a fer relacionar els seus agents socials, polítics i econòmics en la conscienciació d’un territori compartit.

Els 10 primers anys es van centrar a aglutinar l’àmbit pirinenc de parla catalana, i s’han començat a incorporar les llengües occitana (aranesa) i francesa. La voluntat pels pròxims deu anys és continuar integrant centres d’estudis dels territoris de la serralada dels àmbits lingüístics aragonès, castellà i basc, comptant amb un centre d’estudis per comarca pel que fa a l’organització, que no en quan a participació en Trobades.
Les entitats convocants integrades en l’organització són les encarregades d’organitzar cada edició de Trobades convidant participants de tots els territoris (Alt Urgell, Andorra, Berguedà, Cerdanya, Conflent, Garrotxa, Pallars, Ribagorça, Ripollès, Val d’Aran i Vallespir) i buscant recursos per a editar la publicació, que actualment té una versió impresa unitària i una versió digital fraccionada en articles.
L’agost del 1988, a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada, al Conflent, l’entitat cultural sense ànim de lucre Societat Andorrana de Ciències va entrar a formar part del Patronat, ara Fundació UCE, alhora organitzant una jornada especialitzada al voltant de temes diversos, d’interès per al país i per a donar-los a conèixer als territoris de parla i cultura catalana. De llavors ençà s’ha realitzat 27 Diades andorranes a Prada.


L’any 2003, en ocasió de la 18a Diada Andorrana a l’UCE, el tema tractat va ser la relació d’Andorra amb els seus veïns del sud, i una reflexió extreta fou que des de l’any 1993, en què Andorra es va dotar d’una constitució i va entrar a l’ONU, el país s’havia relacionat amb Madrid, París i Brussel·les molt més intensament que amb els territoris pirinencs més propers. El tinent d’alcalde de Puigcerdà d’aleshores i més tard alcalde, Joan Planella, va llençar l’envit a Andorra com a país pirinenc a liderar una relació més intensa i conscient amb els territoris del seu entorn. Però calia buscar socis pirinencs per donar més estabilitat al projecte, i vàrem contactar amb en Joan Obiols que liderava el Col·lectiu Pirineus Cultural, amb membres de l’Alt Urgell, els Pallars, i la Vall d’Aran, i amb en Joan Mateu, president de l’Institut d’Estudis Ceretans, que varen creure en el projecte de trobar-nos un cop l’any per conèixer la realitat sobre àmbits concrets del Pirineu.

D’aquesta manera, l’octubre següent, el 2004, s’iniciaven les Primeres Trobades Culturals Pirinenques a Sant Julià de Lòria, a la Universitat d’Andorra, amb voluntat de descentralitzar i presentar amb rigor els projectes que es duen a terme a les terres pirinenques mitjançant ponències de 15 minuts exposades per ponents dels territoris, escollits per les entitats convocants, un temps per a debat i l’edició del contingut complet en un llibre a presentar en les següents Trobades Culturals Pirinenques, finançat per institucions dels territoris (IDAPA i el Ministeri d’Afers Exteriors d’Andorra). El primer tema escollit va ser: La globalització al Pirineu.
L’octubre del 2005 s’afegien l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i PirineuFòrum als organitzadors, i les Segones Trobades Culturals Pirinenques es van realitzar a Esterri d’Àneu a l’Ecomuseu sobre: El Pirineu en xarxa. S’aconseguí una edició més àmplia de la publicació amb l’aportació del Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona, mitjançant l’Institut d’Estudis Ceretans, de la meitat del cost de l’edició, a més de l’IDAPA i el ministeri d’Afers Exteriors d’Andorra. Les Terceres Trobades Culturals Pirinenques es van realitzar a Organyà, a la sala de les Homilies, l’octubre del 2006 sobre el tema: Models de Pirineu, s’hi pot viure a muntanya al segle XXI? Les entitats Àrea de Recerques del Berguedà i el Centre d’Estudis Ribagorçans es van incorporar territorialment al projecte. D’aquesta forma les Quartes Trobades que varen tractar La creació cultural al Pirineu es van dur a terme al Pont de Suert l’octubre del 2007 a la sala de Can Cotori. Es van incorporar dos altres territoris, el Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès i l’Institut d’Estudis Aranesi.

Trobar-nos un cop l’any en itinerància ens mostra altres visions del territori pirinenc i també ens fa adonar del temps necessari per recórrer per carretera les distàncies que en línia recta són reduïdes, i amb les noves tecnologies a l’abast, són instantànies. Poder disposar de ponències de tots els territoris dóna una visió més ampla i concreta del tema, tot i la limitació de temps disponible. I poder presentar el llibre de les trobades anteriors, fent transcendir en el temps allò exposat en el moment concret de les trobades següents, és un repte per a tots. Les Cinquenes Trobades, realitzades a Ripoll l’octubre del 2008 a la sala Eudald Pradell de l’ajuntament, van tractar La comunicació al Pirineu: espais, sistemes i experiències de comunicació i relació al Pirineu en els àmbits natural, social, cultural, econòmic, vies de comunicació viària i ferroviària, de noves tecnologies i mitjans de comunicació social.

En l’any commemoratiu del millenari de l’abat Oliva es va voler lligar l’acolliment de les TCP amb un esdeveniment propi del territori, i també el Centre d’Estudis del Ripollès va col·laborar en el finançament de l’edició del llibre amb els ajuts del Patronat Eiximenis. Aquell any la plataforma El Ripollès existeix es va afegir a l’entitat local en l’organització. L’Institut Ramon Muntaner va començar a ajudar a la logística. Les Sisenes Trobades Les crisis al Pirineu, passat, present i futur a l’octubre del 2009 es van realitzar a Berga i a la difusió de l’esdeveniment per la xarxa a través de les entitats convocants es va afegir un cartell publicitari, que ja s’ha institucionalitzat els anys següents per ajudar a fer-les més visibles. Les Setenes Trobades El Pirineu 1.000 anys després, reptes de futur a l’octubre del 2010 es van dur a terme a la Seu d’Urgell a la sala Sant Domènec, també commemorant el mil·lenari de Sant Ermengol, un aniversari rellevant a l’Alt Urgell i els altres territoris veïns. Atès que s’acabava de crear l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, aquesta entitat va agafar el relleu del Col·lectiu Pirineus Cultural. La publicació que se’n va editar va ser la primera a tenir doble llibre, en format imprès i en format digital. La Garrotxa es va incorporar a les entitats territorials mitjançant l’associació Amics de Besalú i el seu Comtat. L’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida va començar a col·laborar en la publicació. Les Vuitenes Trobades La marca Pirineus a l’octubre del 2011 es van realitzar a Escaldes-Engordany amb motiu de ser capital de la cultura catalana. En les anteriors i següents Trobades sempre s’ha considerat el Pirineu en singular com un tot, però per tractar aquest territori com a marca es va optar per la denominació en plural, com es fa amb els Alps. L’Institut Ramon Muntaner va afegir un ajut a la publicació, a més del de la logística.
Les Novenes Trobades La frontera al Pirineu a l’octubre del 2012, no podia ser altrament, va ser el tema tractat a l’auditori del Museu Cerdà a Puigcerdà, tenint en compte que la Cerdanya és una comarca partida, en dos estats, amb una divisió administrativa peculiar. El patrimoni festiu del Pirineu va ser el tema escollit per a les Desenes Trobades, que es van realitzar novament a Ripoll l’octubre del 2013, a la biblioteca Lambert Mata. Una de les edicions amb més quantitat de ponències (34), que evidencia una consolidació important de les Trobades. La versió digital de la publicació compta amb les fotografies en color, i els articles tenen número de registre digital, DOI. Les Onzenes Trobades realitzades l’octubre del 2014 a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, en ocasió del seu vintè aniversari, van tenir com a tema central Patrimoni i turisme al Pirineu. PirineuFòrum deixa de formar part de les entitats convocants. Es van incorporar per primera vegada dos nous territoris, el Conflent i el Vallespir, al costat francès. Amb aquesta circumstància s’ha propiciat que les 12es Trobades es realitzin l’octubre del 2015 a la vila de Prada, a la Catalunya Nord, al voltant de: Natura i cultura al Pirineu.

El balanç global és de 303 ponències, recollides en 10 llibres més l’onzè que es presentarà el 24 d’octubre, i més de 800 persones que han participat en les Trobades al llarg d’aquestes 11 edicions. En definitiva les Trobades Culturals Pirinenques són una triple reivindicació: una reivindicació del fet
de trobar-se, una reivindicació de la cultura, i una reivindicació de la identitat pirinenca.

Les 17es Trobades Culturals Pirinenques, dedicades a les aliances territorials pirinenques.

La dissetena edició de les Trobades Culturals Pirinenques es va dur a terme de 28 de novembre de 2020. Organitzades per una vintena de centres d’estudis i entitats culturals dels Pirineus, a la Sala Consòrcia del Centre de Congressos d’Andorra la Vella (Plaça del Poble, s/n), en el Principat d’Andorra.

Aquesta edició es va poder seguir via telemàtica per zoom, youtube i les xarxes socials de l’Institut Ramon Muntaner i de la Societat Andorrana de Ciències. 

En aquesta ocasió, la Trobada es va dedicar a les aliances territorials pirinenques. En aquest context, s’hi van presentarar un total de dinou comunicacions dedicades a diferents temàtiques, les quals van fer referència a les aliances territorials, com ara les relacions, agermanaments, acords entre diferents territoris i molt especialment el tema de diferents projectes de cooperació transfronterera, entre d’altres. 

TROBADES DE LA III A LA XVI EDICIÓ

SANT ESTEVE DE LA SARGA TINDRÀ INTERNET D’ALTA VELOCITAT ABANS D’UN ANY

0

Sant Esteve de la Sarga iniciarà pròximament el projecte per poder dur internet d’alta velocitat a tots els nuclis del municipi. L’Ajuntament ha rebut la màxima puntuació al Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat i això li permetrà obtenir 250.000 euros aquest any per tirar endavant les obres necessàries.

A banda, el consistori també rebrà 120.000 euros més que destinarà a pavimentar un tram de carretera municipal.

Tots dos projectes han d’estar acabats abans del juny de l’any que ve.

“ENRAONEM I CAMINEM A LA TERRETA” APLEGA UN CENTENAR DE PERSONES.

0

Crònica : Maria Barrull Bonastra. Torre de Tamurcia 26/10/21

Vam ser molts els qui divendres al vespre vam anar a dormir creuant els dits després de veure les prediccions de pluja que hi havia per dissabte: un país de tanta sequera i que just un dia que volem el cel clar, prediguin pluja per tot el dia. Ja és mala sort.


Dissabte ens vam despertar amb aquella sensació que diu que si anheles molt una cosa, acaba passant. Volíem que deixés de ploure per tal de poder tirar endavant l’excursió. De camí cap a Sapeira, ja fos venint des de Tremp, Lleida, Pont de Suert o Pont de Montanyana, tothom tenia un ull clavat al cel i l’altre al vidre del cotxe, veient com les gotes dibuixaven camins d’aigua que regalimaven sense parar.

Des del local social de Sapeira. Inici de la jornada amb pluges i boires. Tot penja d’un fil.

En arribar, la Montse i l’Encarna es van encarregar de les inscripcions. Havíem d’agafar una “enganxina” amb el logo de Fem Terreta i un dels mocadors de colors que donen nom a la Caminada. Mentre la gent anava arribant i tothom es preguntava què acabaríem fent, la Junta es va reunir d’urgència i va decidir fer la primera de les xerrades al local social de Sapeira. Vam deixar que la gent acabés d’arribar i quan ja tothom estava assegut a les cadires, el Joan Ramon Segura va iniciar la jornada amb la presentació d’un mapa detalladíssim, cuinat a foc lent durant el confinament, de la Serra de Sant Gervàs i la Terreta.

L’Aureli Barrull dona la benvinguda als assistents i presenta el contingut de la Jornada.
Joan Ramon Segura presenta el mapa de La Terreta i la Serra de Sant Gervàs.

La claredat que emanava del mapa va acabar encomanant-se al cel, que poc a poc va anar aclarint-se. Els núvols van desaparèixer permetent-nos, així, anar fins al bancal i mirador de Sapeira per escoltar la magistral classe de geologia del Xavi Mir. Des de d’una tarima improvisada, vam emprendre un viatge que va transportar-nos milions d’anys enrere, per tal d’entendre la formació dels continents i, finalment, de la Terreta i Sant Gervàs i dels relleus propers que es veuen des de la nostra atalaia privilegiada. Mentrestant, el sol començava, tímidament, a treure el nas entre uns núvols cada cop menys amenaçadors.

Xavier Mir, coordinador científic del Geoparc explica les formacions geològiques de la Terreta des del Mirador de Sapeira.
Xavier Mir, coordinador científic del Geoparc explica les formacions geològiques de la Terreta des del Mirador de Sapeira.
Xavier Mir, coordinador científic del Geoparc explica les formacions geològiques de la Terreta des del Mirador de Sapeira.


Quan mirant al cel vam tranquil·litzar-nos i vam creure que estàvem fora de perill, vam fer una primera parada a la plaça de Sapeira per prendre cafè, aigua i refrescos i ara ja sí, començar la Caminada. Malgrat que vam haver de modificar el recorregut pel fang que possiblement haguéssim trobat, vam enfilar la pista cap a la Torre del Sinyó.

Cafè i refrescos a la Plaça de Sapeira.
Enfilem el camí cap a la Roureda d’Aulàs

Arribats a la roureda d’Aulàs, asseguts en semicercle, vam escoltar amb atenció l’Helena Barnil, que va ser capaç de transmetre’ns el seu entusiasme a partir un diàleg molt dinàmic entre tots els que érem allà. Noms com la falguera, el roure, el faig, el tòxic marxívol, l’abella de mel, el bobó (òliba), el craber (enganyapastors), el muricec, l’astor, l’esparver, l’aligot… van ressonar entre aquell munt de roures, que ja vam entendre que cal conservar, ja siguin vius o morts, perquè de les dues maneres beneficien la fauna de la zona. Entre xuts i muricecs, doncs, vam arribar a la una del migdia.

l’Helena Barnil explica la flora i la fauna autòctones.
l’Helena Barnil explica la flora i la fauna autòctones.

Encara quedava una parada, però! Així que vam emprendre el camí vell cap a Sapeira, fins arribar al punt exacte on els maquis i tres nois de Sapeira, fa just setanta-cinc anys van fer supo-supo, que, com va explicar el Lluís Colomés, és com s’anomena quan et trobes cara a cara amb algú per sorpresa. El Lluís va parlar del maquis com del gran moviment organitzat contra el franquisme i dels episodis que es van viure a la Terreta relacionats amb aquests guerrillers.

l’Aureli Barrull presenta en Lluís Colomés.

Aquesta lliçó d’història va permetre’ns recordar els nostres padrins i la cruesa de la guerra i de la postguerra. En acabat, vam caminar fins fer cap a Sapeira, on vam posar el punt i final a la jornada, no sense abans compartir l’hora de dinar envoltats de bona gent, tal com ens agrada!
La forma híbrida d’enguany, que combinava la “VII Caminada dels Mocadors” i el “IV Enraonem”, va reunir més d’un centenar de persones!

Lluís Colomés recrea, des del lloc dels fets, un episodi protagonitzat pels maquis l’any 1946.

Gràcies per venir a la Terreta, gràcies per voler compartir i estimar aquesta terra! Salut i fins l’any que ve.

Maria Barrull Bonastra

TORNA EL PROJECTE DE AUTOPISTA ELÈCTRICA ENTRE LALUENGA I ISONA

0

Els nostres companys de ALTA TENSION/ALTA TENSIÓ tornen a aixecar la veu.

ALERTA MÀXIMA. Torna el projecte d’Autopista Elèctrica, de la mà de Forestalia, amb un nou traçat entre Laluenga i Isona.

Crida a la mobilització!

La web del Ministeri de Política Territorial va publicar la sol·licitud d’autorització administrativa prèvia i la declaració d’impacte ambiental del projecte PEol_525_AC que inclou els pacs eòlics OMEGA, KAPPA, ÓRBITA, ÓMICRON, LAMBDA e IOTA, de 49,5 MW cadascun i les seues infraestructures d’avacuació a les províncies d’Osca i Lleida.

Es tracta de diferents projectes de mega centrals eòliques i grans línies elèctriques. Es fa de manera fragmentada per així poder facilitar i agilitzar la tramitació, evitant que cap de les centrals arribi als 50 MW.

Diari Segre. Edició paper. 30 octubre 21

El punt de partida és Laluenga, Osca, per arribar fins la subestació d’Isona, a Figuerola d’Orcau. Afecta als municipis de Laluenga, Berbegal, Ilche, Castejón del Puente, Monzón, Almunia de San Juan, Azanuy-Alins, Peralta de Calasanz, Benavarri, Tolba, Viacamp-Lliterà i el Pont de Montanyana a l’Aragó i Castell de Mur, Tremp, Gavet de la Conca i Isona a Catalunya.

https://1.bp.blogspot.com/-bvI2IIOeOvQ/YTD65LjjhgI/AAAAAAAAOKQ/K-ry1GqyiYMTr1qn4Z9q1IpRe1Xow02wgCLcBGAsYHQ/s2048/mapa_mat.jpg
feu click per ampliar la imatge

CASTELLS DE LA TERRETA, PETJADES D’HISTÒRIA COMPARTIDA.

0

1737 metres separen els castells d’Orrit i d’Areny de Noguera, a la Terreta. Dues fortificacions que va ser l’epicentre del naixement del català.

El català va anar aflorant de manera progressiva a partir del segle IX en documents escrits en llatí, però sobretot al llarg del segle XI, quan ja es troben textos en què hi ha fragments en català significatius. El Jurament feudal de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047), el Jurament de compareixença (1031-1035) o el Jurament feudal de fidelitat de Ramon Guillem de Pallars Sobirà a Ramon V de Pallars Jussà (1047-1098), són documents que contenen parts remarcables en català.

Aquest estiu els hem visitat. El castell d’Areny, restaurat, llueix majestuós. El d’Orrit, com passa amb tot a la part catalana, abandonat. Aquest estiu un equip d’arqueòlegs ha començat les excavacions.

LA TESI DOCTORAL DE LAIA ROSÀS ANALITZA LA VARIANT DIALECTAL DEL CATALÀ DE LA TERRETA.

0

La Maria de Quina va ser de les últimes que van néixer i viure tota la vida a la Torre de Tamurcia. El relleu poblacional que s’ha produït a la Terreta ha portat, entre altres canvis, a la substitució de la llengua pròpia per altres llengües importades.

Avui pràcticament ningú fa servir la variant dialectal pròpia. Malauradament, si no hi ha cap canvi de tendència, aquesta serà l’última generació que la fem servir.

Per això és tan important el treball de Laia Rosàs. Quedarà documentat com parlàvem les nostres mares i les nostres padrines. Els nouvinguts i els descendents dels que van marxar podran conèixer la parla de la Terreta a partir d’aquest treball científic.

La Terreta constitueix una comarca natural d’uns 425 km2 que s’estén a banda i banda de la vall mitjana del riu Noguera Ribagorçana i que es pot definir com el conjunt de terres que aboquen les aigües en aquest riu entre els congostos d’Escales, al nord, i de Mont-rebei, al sud. La Terreta és una conca geogràficament ribagorçana que forma una unitat ben definida. Aquesta unitat geogràfica no té, però, un correlat en termes administratius: la part oriental de la Terreta pertany a la província catalana de Lleida —a la comarca del Pallars Jussà—, i la part occidental, a la província aragonesa d’Osca —a la comarca de la Ribagorça.

El nostre interès des del punt de vista lingüístic per aquest territori s’ha concretat, bàsicament, en tres objectius:

1. Deixar constància de la distribució que presenten avui una sèrie de trets de tipus fònic i morfològic en els diferents nuclis de la Terreta, i contribuir a la descripció sincrònica dels parlars de la Terreta. Aquest estudi se suma, així, a treballs anteriors dedicats a la Terreta —Oliva (1908), Haensch (1980), Francino (1992), Tort (1992) i Barrull/Sistac (1992).

2. Donar compte de l’adscripció subdialectal de la Terreta d’acord amb els trets estudiats definidors de ribagorçà i pallarès.

3. Comprovar si hi ha indicis de canvi lingüístic a la Terreta, tenint en compte sobretot el límit administratiu com un possible factor diferenciador influent dels parlars de banda i banda de la frontera (Massanell, 2009; Valls, 2013).

Per a la consecució dels objectius fixats, s’ha partit de dades lingüístiques procedents d’enquestes dialectals pròpies (qüestionari guiat i text de producció lliure) realitzades els anys 2007 i 2008.

El corpus d’estudi l’han constituït un total de 38 informants, dividits en dues franges d’edat (26-49 anys, i 55-85 anys) i procedents d’onze nuclis de la Terreta, sis de l’àrea administrativament pallaresa —els Masos de Tamúrcia, la Torre de Tamúrcia, Espluga de Serra, Sapeira, el Pont d’Orrit i Castissent— i cinc de l’administrativament ribagorçana —Sopeira, la Ribera de Cornudella, Sobrecastell, Areny de Noguera i el Pont de Montanyana.

Conclusions

De la distribució dels trets precedents, se’n poden extreure les conclusions següents:

1) La Terreta és una zona de pas d’isoglosses: hi localitzem el límit oriental de l’ensordiment prepalatal, el límit occidental de l’article femení els, i el límit meridional dels clítics mi, ti i si.

2) A la Terreta es fa evident l’existència d’un contínuum ribagorçanopallarès, al qual ja s’han referit autors com Sistac (1993).

3) La variació interna és més acusada a l’àrea oriental de la Terreta, la zona més castigada pel despoblament.

També l’abandonament de trets tradicionals, com la palatalització, és més evident en aquesta àrea. En aquest sentit, sembla que la frontera administrativa podria haver actuat com a factor diferenciador en els processos de canvi lingüístic que tenen lloc a banda i banda del límit administratiu.

L’any 2018 aquest treball va rebre el Premi IEC de Dialectologia Francesc de B, Moll

Maria Rosa Lloret Romañach (Universitat de Barcelona) va dirigir la tesi doctoral

Fronteres dialectals de la Terreta analitza un conjunt de trets de tipus fònic i morfològic que tradicionalment s’han entès com a isoglosses que delimiten les varietats nord-occidentals del ribagorçà i el pallarès, per tal d’aportar noves dades sobre la frontera entre aquestes dues varietats. L’abast de l’estudi és especialment rellevant perquè tracta d’una àrea que, tot i que des del punt de vista geogràfic, forma, indubtablement, una unitat territorial (la Terreta), es troba administrativament dividida entre la comarca de la Ribagorça, a la província d’Osca (Aragó), i la comarca del Pallars Jussà, a la província de Lleida (Catalunya).

L’interès pels trets estudiats ve suscitat, d’entrada, per la variació que presenten a la Terreta, tal com ja s’havia apuntat en estudis anteriors; però, d’altra banda, pels efectes de la frontera, que poden estar intervenint en els canvis en curs observats amb relació a descripcions més antigues. Per als objectius de la tesi, s’ha partit de dades lingüístiques obtingudes d’enquestes dialectals pròpies que s’han fet a un total de 38 informants, dividits en dues franges d’edat –de 26 a 49 anys i de 55 a 85 anys–, procedents d’un total d’onze nuclis de la Terreta –sis de situats a l’àrea administrativament pallaresa i cinc a l’àrea administrativament ribagorçana.

Complementàriament, s’ha dut a terme un buidatge exhaustiu de la bibliografia per tal de conèixer l’extensió geogràfica dels trets estudiats assignada en les síntesis de dialectologia tradicional i en els treballs de caràcter general, i també s’han revisat treballs dialectals més específics centrats en varietats adscrites al ribagorçà i al pallarès. La comparació de les dades obtingudes en aquesta recerca amb les contingudes a la bibliografia ha permès de determinar amb més precisió l’adscripció subdialectal de la Terreta. En aquest sentit, s’ha pogut evidenciar la dificultat de traçar una frontera clara entre ribagorçà i pallarès –tal com han posat de manifest diversos autors fins ara– i, a la vegada, s’ha pogut constatar l’existència d’un contínuum ribagorçanopallarès que fa replantejar la divisió tradicional entre ribagorçà i pallarès.

Els resultats obtinguts han permès de detectar la incidència de la frontera administrativa com un factor diferenciador influent, que fa que la transició tradicionalment suau entre trets pròpia d’una àrea de contínuum pugui veure’s modificada. La recerca duta a terme deixa constància addicional dels processos de canvi lingüístic que tenen lloc en àrees de frontera.

Mapa general físic de la Terreta i el seu entorn
Inclusió de la Terreta dins la divisió geogràfica proposada per la Gran
geografia comarcal de Catalunya (1984)

ALTRES ESTUDIS SOBRE LA TERRETA.

Alexis SANCHO “Canvi rural, transformació del paisatge i polítiques territorials a la Terreta (Ribagorça, Catalunya/Aragó)”, tesi doctoral que es va presentar a la Universitat de Barcelona el 23 de juny 2011.

Alexis Sancho Reinoso, publicada l’any 2011 i presentada a la “II jornada cultural Coneix la Terreta” , a Espluga de Serra.

Ramon Tremosa i Palau, “La demografia i l’economia de la Clotada d’Areny (1900-1980): (un model per a interpretar l’evolució del Prepirineu)”. editat per la Diputació provincial de Osca l’any 1991 (ISBN: 84-86978-70-X)

REIVINDIQUEN LA FEINA DELS TREBALLADORS QUE VAN CONSTRUIR LES OBRES HIDRÀULIQUES A LA NOGUERA RIBAGORÇANA

0

“…Quan tindran un recordatori, en l’espai públic, totes les persones que van construir la gran gran ciutat de Tebas de la Noguera Ribagorçana”?

Amb aquesta pregunta la doctora en Antropologia Montserrat Iniesta va tancar la seua intervenció en la “Xerrada sobre l’impacte Social d’Enher a l’alta muntanya” dins de la jornada d’activitats organitzada per l’associació “Som Castanesa”.

Carles Feixa Pàmpols, catedràtic d’antropologia social, va compartir espai a la plaça per explicar, entre altres coses, l’impacte brutal que va suposar l’arribada de més de 6000 treballadors a les valls pirinenques i els canvis estructurals que van provocar al territori.

Els discurs dels dos científics, molt vinculats al territori, contrasta amb la campanya promocional dels hereus d’Enher i Fecsa (ara Endesa) que recorre diferents espais del Pirineu projectant grans produccions audiovisuals on subratllen els avantatges que va suposar per Catalunya la construcció d’aquestes infraestructures.

Ara fa cent anys, l’energia hidroelèctrica va impulsar el canvi en una Catalunya esgotada i dependent del carbó per produir electricitat i en un Pallars enfonsat en una profunda crisi econòmica i social.L’aigua dels rius i estanys del Pirineu, els avanços tecnològics, i la situació econòmica i política internacional, van estimular l’enginy de persones tècnicament i econòmicament capacitades per materialitzar aquest canvi.L’aprofitament de les oportunitats de negoci va fer possible el creixement i la diversificació industrial de Catalunya, així com la transformació econòmica, social i territorial del Pallars Jussà.

Dins de les Xerrades, també van parlar altres científics i divulgadors,

42’4° C AVUI AL PONT DE MONTANYANA

0

Crònica d’Antonio Franco penjada al facebook

Quan estaben a punt de donar les 5 al reloche del campanar, va saltar la noticia, la ” bomba del estiu “…i es que el termómetro, com si se haigues tornat lloco, va registrar ( 42’4° C ), que pa un lloc xic com el nostre está prou bé…Alguns pensarán que sí ” Serranet “…atres potse el ” Sánchez “…pero no, ho hem conseguit en Paciencia i aixó sí en molt i molt Sol…per aixó els tomates i els pebrots se fican rois….bé ya tenim el ” desempate “…ara a vere com acaba el debat al Govern del ” Sánchez “, que este an se veu que no é el cambi de hora….no saben si posar o no hivern..ya parllarem un atre rato a la fresca…Continuará. Salut pa totes i tots.!!!

May be an image of text que diu 'Meteo Puente de Montañana weatherlink.com/embedk 3 ២ 41,5°C HIGH: 42,4°C LOW: 18,0C at 16:43 at07:20 ๕e Wind: 3,2 km/h SE High gust 14,5 km/h at 16:43 Humidity: 14,0% Feels like 39,5°C 1/11 Rain: 0,0 mm Seasonal Total 391,6 mm Barometer: 1.011,9 hPa Falling Slowly Weather Conditions as of: 18:27 Saturday, Aug 14, 2021 DAVISE'