Home Blog

EL FRONTAL DE RIGATELL, PROCEDENT DE BETESA, MUNICIPI AGREGAT A ARENY DE NOGUERA, ARRIBA AL MUSEU DE LLEIDA.

0

EL MNAC mou peça i comença a cosir la ferida provocada per l’espoli de les peces del Museu de Lleida que han marxat cap a Barbastre. La primera en arribar al museu ha estat el frontal de Rigatell.

El frontal de Rigatell ja és al Museu de Lleida

Està previst que arribin al museu sis obres més, procedents del MNAC. El Frontal d’altar de Sant Climent (Estet, Ribagorça), el Frontal d’altar del Apòstols (Estet, Ribagorça), Sant Nicolau bisbe (Bellpuig, Urgell), Calvari (Peralta de la Sal, Llitera), Dormició de la Mare de Déu (Peralta de la Sal, Llitera) i Sant Joan Baptista, Sant Fabià i Sant Sebastià (Monestir Santa Maria de Sixena).

MARE DE DEU DE RIGATELL

Capella situada al nord de Betesa (poble agregat Areny de Noguera), a la capçalera del barranc del Cis.

No es tenen referències històriques sobre aquesta capella de la parròquia de Betesa.

El lloc de Rigatell, si identifiquem el topònim amb Riello, és documentat des del final del segle X. Pel que hom recorda encara, el santuari tingué una notable devoció popular. El 12 de maig s’hi feia una romeria, festa que ha estat traslladada al mes d’agost.

És una església d’una sola nau amb un absis semicircular obert a llevant. La nau és coberta amb volta de canó, afectada per l’aparició d’una esquerda als peus de la construcció. La porta, d’arc de de mig punt, s’obre al mur de migjorn i és coronada per un crismó invertit. Els carreus calcaris que han servit per a aixecar l’edifici són disposats en filades horitzontals i regulars, que palesen una obra poc acurada del segle XII.

Part del parament és amagada per un enguixat interior. Al gruix del mur sud, prop de l’absis, s’ha obert una petita capella on hi ha una finestra d’una sola esqueixada. Dues finestres més d’esqueixada simple es troben a l’absis i al mur de ponent. A l’exterior, l’absis no presenta cap tipus de decoració, exceptuant un petit treball de bisellat a les peces que formen el ràfec.

Les lloses primitives del teulat de l’absis han estat substituïdes per arrebossat de ciment. El teulat de la nau, també refet, és ara cobert per teules.

Mare de Déu de Rigatell. Crismó en relleu que es conserva encastat sobre la porta d’entrada a l’església, col•locat a l’inrevés

A la façana meridional d’aquesta capella, sobre la portada hi ha encastat al mur un crismó trinitari inscrit dins un cercle. Aquesta peça es troba col.locada a l’inrevés. Està esculpit en baix relleu sobre pedra calcària, i la part dreta de la peça és força malmesa, com també algun dels símbols propis d’aquest tipus de representació.

Es distingeix la X, la P i la S, juntament amb les lletres alfa i omega mig esborrades. A més, hi consten dos motius més, un de pràcticament esborrat i l’altre que mostra una mena de motiu trilobulat.

EL FRONTAL DE RIGATELL

Frontal de l’altar de Rigatell, Pintura de la segona meitat del segle XIII (104 x 111,5 x 5,5 cm)

Frontal d’altar recobert amb relleus d’estuc i policromia que és dedicat a la Mare de Déu de la Llet. La taula és dividida en tres compartiments verticals, dels quals el central és ocupat per la figura de la Verge, que, asseguda en un tron, alleta el seu Fill.

Els compartiments laterals, dividits alhora en dos registres per una franja decorativa amb motius de palmetes en estuc (del mateix tipus que el del frontal de Cardet, 903), narren les escenes de l’Anunciació, la Nativitat, l’Epifania i l’Anunci als pastors.

La superfície, amb decoració de pastillatge, presenta línies perlejades diagonals que es creuen descrivint un fons reticulat romboïdal.

El marc té el mateix tipus d’ornamentació, en bona part perduda, amb discos còncaus intercalats. L’estat de conservació és bo, tot i que ha perdut la capa de colradura que el recobria. Aquest fet ha estat el causant de la pèrdua d’alguns fragments de la capa pictòrica: part de les cames dels tres reis i el rostre de Melcior, el fons naturalístic de l’Anunci als pastors i el vestit i la figura del Nen, així com un encenser que penjava en l’escena del Naixement.

El dibuix i la policromia ens han arribat en un estat força acceptable. El repertori iconogràfic és del tot comú pel que fa a les escenes narratives, però no tant quant a la figura central.

El tema de la Mare de Déu de la Llet, si bé se’n troben exemples en l’escultura i en la miniatura (manuscrit de la Confraria de Tàrrega del 1269 de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, talla de la Verge de la Pobla de Claramunt, de Santa Maria de Cervera, etc.), no és un motiu freqüent a l’època del romànic, sinó a partir de la segona meitat del segle XIII.

Els temes referents a la vida de la Verge no presenten cap mena de particularitat iconogràfica especial, i en aquesta obra en qüestió tan sols cal apuntar que el model que s’ha seguit és de caire bizantinitzant.

Això es pot observar en el tipus de llit de Maria en forma de màrfega o en la representació dels Reis, potser identificables amb les tres edats de l’home.

La Mare de Déu està situada sota un arc trilobat sostingut per un parell de columnes molt estilitzades, coronades per capitells que sostenen arquitectures figurades. És el mateix sistema emprat per a emmarcar la figura de sant Martí al frontal de Gia.

El cromatisme es redueix a dos colors fonamentals, vermell i blau-gris, que s’apliquen en les figures que apareixen com retallades sobre la capa d’estuc. La indumentària es caracteritza per un tipus de plecs que, en certa mesura, s’allunyen de la rigidesa dels plecs típics del romànic, perdent geometrisme i donant una major sensació de caiguda.

La manera com s’han solucionat els rostres de les figures ens acosta a formulacions més goticitzants.

Els diferents historiadors que han analitzat aquest frontal (Cook, Post, Gudiol, Ainaud, Borràs-Gualis Junyent i Sureda) el situen dins l’anomenat taller de Lleida per seves similituds compositives i ornamentals amb el frontal de Tresserra i , compositives i temàtiques amb el de Cardet.

Es tracta de una peça on destaquen certs valors narratius en la gestualitat dels personatges i que pels trets estilístics i iconogràfics podria situar-se dins del període de la segona meitat del segle XIII.

Catalunya Romànica recull la informació sobre el frontal

(DIA MUNDIAL DE L’AIGUA). QUAN LA GENT DE LA MUNTANYA EN VA PERDRE ELS DRETS: “EL PIRINEU IL·LUMINA CATALUNYA”.

0

(ARTICLE D’OPINIÓ)

Fa anys que aquesta exposició recorre Catalunya.

El Pallars il·lumina Catalunya (1912-2012): cent anys d’energia hidroelèctrica, cent anys de patrimoni industrial és una exposició de caràcter històric i tècnic on es mostra com el creixement i la diversificació industrial de Barcelona i Catalunya van ser possibles gràcies a la introducció d’avenços tècnics en la producció d’electricitat i l’explotació hidroelèctrica del Pallars.

Una visita que ens situa cent anys enrere, en el naixement de les primeres grans centrals hidroelèctriques a partir de documents, fotografies i objectes. L’exposició està formada per sis àmbits desenvolupats mitjançant vitrines amb material gràfic i text, audiovisuals i diverses peces originals. A partir de dos centres d’atenció – la recreació del campament dels treballadors i el despatx d’un enginyer de la Canadenca – s’explica l’aportació del Pallars a la industrialització de Catalunya a través de la producció hidroelèctrica.

La difusió dels “beneficis de les centrals” no es limita només a exposicions, és una campanya global.

VIDEO PRODUÏT PER ENDESA
VIDEO PRODUÏT PER ENDESA

L’aparell propagandístic de les empreses elèctriques no s’atura. Les centrals, les preses, els canals i resta de construccions de principi del segle XX a les capçaleres dels rius van ser un gran benefici pel territori .

Res més lluny de la realitat, la pèrdua dels drets de l’aigua va suposar l’inici de la fi. Si bé en una primera etapa “els centralistes” (gent que treballava a les centrals) era una sortida laboral per part de la població, amb el temps aquesta feina ha desaparegut.

Ara està tot centralitzat a Lleida, Barcelona o Saragossa. S’obren i es tanquen comportes, s’analitzen dades i es vigila l’entorn de manera telemàtica.

La Noguera Ribagorçana està regulada des del naixement del riu fins que s’ajunta amb el Segre. Una conseqüència d’aquesta explotació es visualitza molt clar en el tram Sopeira – El Pont de Montanyana. El riu pràcticament no porta aigua.

Els veïns ho tenen clar. No es respecta el cabdal ecològic en el tram Sopeira-El Pont de Muntanyana

El motiu del poc cabal del riu és que l’aigua baixa pel canal de Sopeira fins a Castissent (per tornar a turbinar la mateixa aigua que ha passat per Escales) Creua la Terreta, Escarlà, Tercui…). Els veïns veuen passar l’aigua, però no la poden tocar, els drets de l’aigua ara és de les elèctriques.

L’ANY 2013, DINS DE LA iv JORNADA CULTURAL “CONEIX LA TERRETA” ELS GERMANS COLOMÉS VAN PRESENTAR “LOS TREBALLS DE SOPEIRA”

El CAS DE LA VALL FOSCA

L’any 1927, les elèctriques, van signar un compromís amb els veïns de Torre de Capdella on se’ls assegura un preu molt reduït al rebut de la llum, un conveni lligat a la instal·lació de les centrals hidroelèctriques. Des de fa uns anys Endesa va deixar de complir el compromís. Els veïns, com a senyal de protesta, van decidir deixar de pagar la llum. Ara Endesa els ha tallat la llum.

Els concentrats a la plaça de la Pobleta de Bellveí | CUP
diari segre

La producción hidroeléctrica de Endesa en Catalunya crece un 48,3% en 2020

La división renovable de Endesa, Enel Green Power, ha producido más de 3.900 gigavatios hora (GWh) de energía hidroeléctrica durante el 2020, lo que supone un incremento del 48,3 % respecto al anterior ejercicio. La eléctrica ha asegurado este viernes en un comunicado que “las centrales hidráulicas, líderes en el territorio en energía 100% verde y, por tanto, libre de emisiones de CO2, habrían satisfecho el equivalente al consumo energético anual de la mitad de familias de Catalunya

La producción hidroeléctrica de Endesa en Catalunya crece un 48,3% en 2020

en un año”. La compañía precisa que la energía hidráulica representa más del 20% del total de producción de la empresa, lo que significa que “casi el 70% de la producción energética de Endesa está ya libre de emisiones”. El objetivo con el que trabaja la empresa es llegar en 2030 “con el 89% de la producción libre de emisiones y, así, seguir luchando contra el cambio climático”.

La producción hidroeléctrica de Endesa en Catalunya crece un 48,3% en 2020

Según los datos de la compañía, a pesar de no llegar a máximos históricos, este balance de 2020 se encuentra en torno a un 6,4% por encima de la media, que se sitúa en torno a los 3.701 GWh, y se ha conseguido mediante las 54 centrales hidroeléctricas que Endesa tiene repartidas por toda Catalunya, que entran en funcionamiento una vez se han cubierto y garantizado las necesidades esenciales como son el consumo de boca, el caudal ecológico de los ríos y el regadío.

La producción hidroeléctrica de Endesa en Catalunya crece un 48,3% en 2020

El aumento de este tipo de energía renovable ha sido posible por el alto volumen de precipitaciones que hubo durante el año pasado y por el efecto de las nevadas acumuladas durante todo el invierno. Los embalses en los que Endesa tiene centrales hidroeléctricas acumularon agua, de media, hasta un 72,1% de 2.314 hectómetros cúbicos de capacidad global que tiene las cuencas de los ríos Garona, Ribagorçana, Segre, Pallaresa, Ebro, Ter y Llobregat.

La producción hidroeléctrica de Endesa en Catalunya crece un 48,3% en 2020

Todas las cuencas hidráulicas catalanas han incrementado su generación durante el 2020, pero destacan especialmente las cuencas internas, que han crecido un 115%. La cuenca del Baix Pallaresa ha crecido un 79,6% y en tercer lugar destaca la Ribagorçana, que incluye també la Franja, con un 53%, y por debajo se sitúan las del Segre y del Ebro, con un

La producción hidroeléctrica de Endesa en Catalunya crece un 48,3% en 2020

43,3% i un 41,2% respectivamente y el resto. Mediante la división de energías renovables Enel Green Power, Endesa se encarga de gestionar 54 centrales hidráulicas en Catalunya: 41 en las comarcas de Lleida, seis en las de Girona, cinco en la Catalunya Central y dos en las Terres de l’Ebre.





CONSTITUÏDA LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT DEL CONGOST DE MONT-REBEI.

0
Comissió_mont-rebei_04
President de la diputació d’Osca i alcalde d’Areny de Noguera Miguel Gracia. Foto Javier Blasco.

La Diputació d’Osca acull la reunió que dona el tret de sortida per a la redacció del Pla d’Usos que ha d’establir una estratègia d’actuació i gestió integral de l’entorn de l’embassament de Canelles i del mateix congost.

La Comissió de Seguiment del Congost de Mont-rebei ha quedat constituïda aquest divendres a la Diputació d’Osca en una primera reunió de treball amb l’empresa adjudicatària dels treballs de redacció del futur Pla d’Usos per establir una estratègia d’actuació i gestió integral de l’entorn de l’embassament de Canelles i del congost de Mont-rebei.

Comissió_mont-rebei_03
Foto Javier Blasco.

La Comissió la conformen el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, i el seu homònim d’Osca, Miguel Gracia; l’alcalde de Sant Esteve de la Sarga i president del Consell d’Alcaldes del Pallars Jussà, Jordi Navarra; l’alcalde de Bonansa i president de la comarca de la Ribagorça, Marcel Iglesias; el director general d’Ordenació del Territori del Govern aragonès, José Manuel Salvador Minguillón, i el cap de la secció de Biodiversitat i Medi Natural de Lleida de la Generalitat, Xavier Marco. A més, també hi han assistit el president del Consell Comarcal de la Noguera, Miquel Plensa, i la directora dels Serveis Territorials de Territori i Sostenibilitat a Lleida, Dolors Tella.

El president Joan Talarn ha destacat que el congost és un valor econòmic comú d’ambdues comunitats que ha de poder continuar sent-ho i que el Pla d’Usos permetrà regular les solucions als problemes de seguretat i massificació dels últims temps.

El president de la Diputació d’Osca, Miguel García, ha ressaltat la complicitat i el consens amb tots els municipis del territori per poder avançar en la millora de la gestió de la zona.

L’empresa adjudicatària, després del procés de licitació i contractació efectuat per la Diputació d’Osca, és Prames, SA, una empresa fundada el 1989 a Saragossa i especialitzada en la redacció de projectes vinculats a l’entorn de la muntanya i el senderisme, serveis cartogràfics, restauració i senyalització de camins de muntanya, així com construcció de refugis.

Aquest Pla d’Usos integral de l’entorn de l’embassament de Canelles i del congost de Mont-rebei és fruit de la col·laboració entre les diputacions de Lleida i Osca, formalitzat al mes d’agost de 2020, amb l’objectiu de fixar les línies generals d’actuació en la zona i establir una pauta per a la promoció i posada en valor d’aquest espai natural a través del turisme com a motor econòmic del territori, minimitzant el risc per a les persones donat l’estat geològic de la zona.

El Pla d’Usos que ha de redactar Prames, SA, a més de regular els usos turístics de l’entorn i la làmina d’aigua, contempla la realització d’un estudi geològic de les roques, especialment de les zones on estan ubicats els passos de persones, per tal de determinar els riscos d’allaus i proposar diferents mesures correctores que minimitzin els riscos per a les persones.

Foto Javier Blasco.

La Diputación Provincial de Huesca ha acogido esta mañana la reunión constitutiva de la Comisión de Seguimiento del Congosto de Mont-Rebei, que trabajará en el futuro Plan de Usos Integral de esta zona junto a la empresa adjudicataria de los trabajos de redacción del mismo. El objetivo es establecer una estrategia de actuación y gestión integral del entorno del Embalse de Canelles y el Congosto de Mont-Rebei, tanto a nivel ambiental como de viabilidad y sostenibilidad económicas.

El presidente de la Diputación Provincial de Huesca, Miguel García, ha resaltado “la complicidad y el consenso con todos los municipios del territorio para poder avanzar en la mejora de la gestión de la zona”. Por su parte, el presidente de la Diputación de Provincial de Lleida, Joan Talarn, ha destacado que “el Congosto es un valor económico común de las dos comunidades que ha de poder continuar siéndolo, y ahora podremos regular las soluciones a los problemas de seguridad y masificación de los últimos tiempos”.

PRAMES será la encargada de redactar el citado plan, fruto de un convenio firmado entre las instituciones provinciales (que son las que lo financian) en agosto de 2020, con el objetivo de fijar las líneas generales de actuación en la zona, y establecer una pauta para la promoción y puesta en valor de este espacio natural a través del turismo como motor económico del territorio, minimizando el riesgo para las personas dado el estado geológico de la zona.

La prioridad es la búsqueda de soluciones al impacto positivo que está teniendo en la economía local de ambos territorios el hecho de que el Congosto de Mont-Rebei se haya convertido en un importante foco de atracción turística. Así, se estudiarán formas de ordenación de la circulación de personas en este espacio sin olvidar la seguridad de las mismas, también soluciones para el aparcamiento, un uso ordenado del agua, la mejora de la gestión de espacios y reducción del impacto medioambiental. 

El Plan de Usos, además de regular los diferentes aspectos relacionados con el turismo en la zona y la lámina de agua del Embalse de Canelles, contempla la realización de un estudio geológico de las rocas, especialmente de las zonas donde están ubicados los paso de personas, para determinar los riesgos de avalanchas y proponer diferentes medidas correctoras que minimicen los riesgos para las miles de personas que anualmente pasan por este espacio.

La comisión hoy constituida está integrada por 6 miembros: el presidente de la Diputación Provincial de Huesca, Miguel Gracia y su homónimo en Lleida, Joan Talarn; Marcel Iglesias, presidente de la Comarca de la Ribagorza, como representante de los municipios y comarcas del Alto Aragón; Jordi Navarra, presidente del Consell de alcaldes del Pallars Jussá, como representante de los ayuntamientos y Consells Comarcalls de Lleida; José Manuel Salvador Minguillón, Director General de Ordenación del Territorio, representante del Gobierno de Aragón; y Xavier Marco, jefe de la sección de Biodiversidad y Medio Natural de Lleida, representante de la Generalitat de Cataluña. 

PROJECTES EN RUTA. (PROJECTE ASI).

0

Per la gestió i prevenció d’abusos sexuals a infants i joves

Durant els darrers anys a Escoltes Catalans hem iniciat un treball de prevenció de l’abús sexual infantil i juvenil. Els agrupaments són un entorn de confiança per a infants i joves, on hi troben referents propers que poden detectar possibles abusos que s’estiguin donant en l’entorn dels infants.

Amb el projecte d’ASI volem donar continuïtat al treball ja fet durant els darrers anys. Seguir esforçant-nos per tal de saber actuar davant de casos, garantir la seva prevenció, tant dins com fora dels agrupaments i poder erradicar aquesta forma de maltractament.

En aquest treball seguim els protocols fixats per la Generalitat i comptem amb el suport i assessorament personalitzat d’entitats expertes com la Fundació Vicki Bernadet.

A banda, les caps estan en constant formació, des de l’Escola FORCA s’organitzen monogràfics i s’han adaptat les activitats pedagògiques del dia a dia dels agrupaments per tal de ser conscients i poder prevenir casos d’abusos. També s’ha creat la figura de responsable d’ASI dins dels agrupaments, una persona de dins de l’equip de caps, que prèviament ha rebut formacions per tal d’adquirir coneixements sobre els abusos sexuals infantils i juvenils, aprendre a detectar-los i gestionar-los. 

Amb aquest projecte volem consolidar tota aquesta formació, aconseguir actuar sempre amb una mirada de prevenció d’abusos sexuals, fer dels agrupaments espais completament segurs i posicionar el tema de l’abús sexual infantil a l’agenda pública per tal de continuar defensant els drets d’infants i joves.

VIDEO

RUTA DE LA VALL DELS VOLTORS, RUTA GEOLÒGICA PER LA TERRETA.

0

Dins de les jornades que “Fem Terreta” fa periòdicament, el passat 11 de març i de manera telemàtica, l’Aureli Barrull va convidar Xavier Mir, Geòleg per la Universitat de Barcelona i Doctor en geologia del quaternari per Maynooth University a Dublin.

Xavier Mir, membre de la Comissió Científica del Geoparc, va presentar la ruta de la Vall dels Voltors, ruta de 31 km que transcorre per la Terreta (Pallars Jussà).

L’AJUNTAMENT DE TREMP ES VANTA QUE ELS VEÏNS DE DE LES MASIES DE SAPEIRA “PODEN CONTINUAR FENT ÚS DE LES PISTES”.

0

Responent un correu electrònic d’un veí on es demanava, per enèsima vegada, l’arranjament de les pistes de les masies de Sapeira, l’ajuntament de Tremp, reconeix “les poques (hauria de dir nul·les) actuacions de manteniment de les pistes que donen accés a les masies. Des del departament de “Recursos Naturals” es destaca que la situació no és alarmant i que “han permès fer-ne ús. (de les pistes)

En el mateix escrit, s’emplaça al veí a consultar els pressupostos municipals i poder comprovar que, un any més, no hi ha un cèntim per les pistes de les masies de Sapeira.

Per reblar la resposta, es recorda que el correu electrònic no és el mitjà de comunicació oficial amb la corporació municipal, ja que així ho estableix la llei 39/2015 d’1 d’octubre.

Correu electrònic rebut per un veí de les masies de Sapeira

La Terreta està a 50 kilòmetres de Tremp, les pistes de la Terreta estan abandonades, l’ajuntament ni després ni abans del 2014 han arreglat cap pista (exceptuant l’any 2019 que per motius ocults, van pagar una jornada de màquina a la pista de l’obac).

Efectes del “Glòria a les pistes de les Masies de Sapeira. Un any desprès continua sense arranjar.

Els veïns i els diners que aporta el “vedat de caça” han permès fer alguna mínima actuació.

“LAS RUTAS DE AMBROSIO” VISITA LA RIBAGORÇA

0

El cuiner Gonzalo D’ambriso visita la Ribagorça i ho explica en un capítol de “Las rutas de Ambrisio”, programa que emet TVE pel seu segon canal, .

La primera parada del seu viatge és a la comunitat budista de Panillo, Després es desplaça fins a La Pobla de Castro. Aquí acompanya a Begoña, pastora d’un ramat de 800 ovelles. Aprofita per anar a la Carnisseria. L’expliquen com es fa la girella. El següent destí de la ruta és Benavarri. Juanjo ensenya el seu ramat de cabres i els seus formatges En un moment de la xerrada explica al cuiner una de les seues teories vitals “No només venc formatge, també venc territori”. Graus és el punt final de la visita, on rep les explicacions de Javier sobre el conreu de la tòfona.

Gran programa per conèixer una mica més la comarca de la Ribagorça

Juanjo Baró comparteix un glop de llet crua amb el cuiner Gonzalo D’ambrosio

POMA DE MUNTANYA. FRUITA AMB FUTUR

0

ENHER va aixecar l’embassament d’Escales i el canal Sopeira-Castissent (1947-1955). L’objectiu d’aquestes mega construccions era aconseguir turbinar el màxim d’aigua. El preu d’aquestes “concessions” a les elèctriques suposava la pèrdua de TOTS els drets d’aigua. La Terreta, creuada per la Ribagorçana, condemnada per sempre a ser “terra de secà”, i el secà és sinònim de misèria.

La gent va marxar, la terra es va abandonar i les ovelles es va convertir en monocultiu.

El que hauria passat si l’aigua s’hagués quedat en mans dels veïns, no se sap, però queda clar que l’eslògan”l’aigua és vida” s’ha fet servir per campanyes a altres valls. Els que han aconseguit mantenir l’ús turístic i agrícola de l’aigua han fixat població i han aconseguit conreus amb futur. Un d’aquests projectes és la producció de “poma de muntanya”

La poma de muntanya catalana, la més crocant d’Europa.

Sovint parlem de productes tradicionals que han deixat de cultivar-se i que, per rebrotar, necessiten que la gent del territori i els científics uneixin esforços per recuperar una herència en perill d’extinció. En el cas de la poma de muntanya que actualment es produeix a algunes comarques pirinenques i prepirinenques, la història ha anat a l’inrevés. En aquests territoris no s’havia fet mai poma i una sèrie d’agricultors pioners van començar a cultivar-me fa uns anys, partint de zero i fent arrelar una pràctica que tot apunta que esdevindrà tradició. És la poma de més alçada d’Europa i té unes característiques inigualables.

La cooperativa Biolord aglutina setze productors de poma de muntanya ecològica amb camps al Solsonès, el Berguedà, el Pallars Sobirà i la Cerdanya. El president de la cooperativa, Josep Pintó, va ser un dels impulsors d’aquesta iniciativa, que va començar el 2012 a la Vall del Lord, a l’alt Solsonès, amb l’objectiu de combatre la degradació del territori: “A la Vall del Lord havia desaparegut pràcticament el sector primari. També el secundari, no tenim indústria, només hi ha una fàbrica de capital alemany i el dia que l’alemany se’n cansi, doncs s’ha acabat. El sector terciari aquí no és turístic sinó residencial. Es construeixen cases de segona residència que no generen economia estable i que tenen dos efectes molt perversos. En primer lloc, les cases consumeixen sol agrari, molt escàs a la nostra zona. I en segon lloc, les cases són iguals aquí que a la Cerdanya i que a la Vall d’Aran. Això fa que es dilueixi la nostra identitat. Tot s’adapta a allò que vol la gent de fora. Volíem lluitar contra tot això retornant a la terra el seu sentit primer i lògic, que és el de produir alimentació. I vam acabar fent pomes”

Com més amunt, millor

I per què pomes? Primer van pensar de plantar patates o malta de cervesa, però tot tenia un inconvenient o un altre. Pintó és enginyer agrònom i un company de professió li va dir donar la idea. “Has de fer poma, em va dir, és la fruita de la muntanya. I és cert, el que passa és que tenim clavat al nostre subconscient que les pomes es fan a les planes de Lleida i de Girona“. L’exemple més clar, m’explica, és al nord d’Itàlia, tocant als Alps, on es fan unes pomes d’alçada de molta qualitat. “El primer que vam fer va ser anar cap allà per veure com ho feien. Estan molt ben organitzats, és una de les zones més riques d’Europa i el sector primari representa la meitat del PIB. Però clar, ens porten 60 anys d’avantatge”.

Tot i això, Pintó diu, amb to seriós, sense fer broma, que fan la millor poma del món. “El que fa bona la poma és l’alçada, i nosaltres som els qui la produïm a més alçada d’Europa, entre 800 i 1.300 metres. Els italians les cultiven al costat de muntanyes de 3.000 metres, però el 80% de la producció la fan a 400 metres com a màxim”. Més avall hi arriba més fàcilment l’aigua, hi ha carreteres i els camps són plans. Com més puges, més costerut és el repte però més bona surt aquesta fruita.

Les pomes de muntanya tenen una sèrie de qualitats que marquen la diferència, explica l’agricultor. Per començar, la crocantor. La poma de muntanya fa més “crec” que les altres. També té més intensitat cromàtica i aromàtica i és més sucosa. A més, és àcida. Això no vol dir que hi clavis les dents i se t’esmussin. “L’acidesa és el que expandeix el sabor i dóna frescor al fruit. Les pomes de la plana no la tenen, només tenen dolçor i això les pot arribar a fer embafadores”. Les de muntanya, afegeix Pintó, també tenen més sucre que les de la plana, i per tant són més àcides però també més dolces. Per contra, són més petites, però ja se sap que al pot petit hi ha la bona confitura.

Als pioners de Biolord els va costar trobar les varietats adequades per a la muntanya

A Biolord fan diferents varietats de poma, totes de cultiu ecològic. Hi ha les roges, que són molt cruixents, dolces, sucoses i d’un vermell intens i llampant; fan l’anomenada bruna de muntanya, que només produeix Biolord i que és l’estrella de la cooperativa, amb un aspecte rústec i irregular; hi ha la negreta, que és molt ferma i tan vermella que tenyeix la polpa, i per últim fan pomes grogues, que surten especialment dolces.

Peripècies de pioners

Els agricultors de la cooperativa Biolord ho han hagut d’aprendre tot des de zero i, set anys després de la primera plantada, encara paguen la inexperiència. “Vam començar des de la ignorància més supina. No hem heretat cap coneixement. Primer ens vam equivocar amb les varietats que vam plantar, després les vam plantar malament i ara estem al començament de la corba d’aprenentatge. Però cada any ens fotem una hòstia, cada any, cada any”. Un dels grans problemes, m’explica Pintó, és la conservació, tant en camp com en cambra. Les plagues que tenen a la muntanya no són les mateixes que tenen a les planes de Lleida o Girona i per tant els agricultors d’allà no saben què dir-los, no els poden ajudar. Enguany, per exemple, han tingut molts problemes amb un fong que ha atacat les pomes que guarden a les cambres i que encara no se’ls havia manifestat mai.

Plantacions de la poma de muntanya Biolord | Cedida

Els 16 productors de Biolord sumen 20 hectàrees de cultiu i actualment fan unes 300 tones de poma per temporada. Encara tenen marge de creixement perquè algunes de les plantacions tenen arbres joves que encara produeixen poc. Les pomes es cullen des de finals d’agost fins a principis de novembre, segons la varietat, i ben conservades podrien durar fins al juny. “Ara ens duren fins a la primavera perquè, o bé se’ns acaben, o bé part se’ns fan malbé, com aquesta temporada”.

Enguany, a Biolord els queda poma per un mes, però aquesta no és l’única marca que fa poma d’alçada a la zona. Grup Català, que és una empresa productora immensa de la plana de Lleida, fa poma de muntanya a l’Alta Ribagorça. Es comercialitza amb el nom de Brunilda i el seu volum de producció és similar al de la cooperativa Biolord. També hi ha un parell d’agricultors que en fan pel seu compte, però la producció és minúscula.

No és difícil trobar aquestes pomes de muntanya. En el cas de Biolord, es distribueixen arreu de Catalunya però el 85% es ven a l’àrea metropolitana de Barcelona, a botigues de productes ecològics però també a fruiteries convencionals. També es poden trobar a alguns supermercats de Bonpreu però, curiosament, no són a la secció de fruites ecològiques. Últimament, també han començat a exportar-ne. “Les nostres pomes -exclama Pintó- arriben a París i tot!”

14 F. REFLEXIONS DE L’ENDEMÀ: EL PREU D’UN TRENCAMENT.

0

EDITORIAL. ARTICLE D’OPINIÓ.

Les eleccions al Parlament de Catalunya han donat la victòria a Salvador Illa, exministre de sanitat i candidat del PSC, amb 33 escons. El segon lloc ha estat per Pere Aragonès, també amb 33 escons, i en tercer, Laura Borràs amb 32.
Si no hi ha cap sorpresa d’última hora, Pere Aragonès serà el pròxim president de la Generalitat.

Pere Aragonès, Laura Borràs i Salvador Illa

La distribució dels vots que han rebut les tres forces guanyadores és: 652.858 (33) PSC, 603.607 (33) ERC i 568.002 (32) Junts.

Per poder entendre el “pòdium electoral 2021” no podem passar per alt el quart actor d’aquesta jornada: El PDECat: 77.059 (0)

El passat mes de setembre el PDeCAT anunciava el seu trencament amb Junts. Es consolidava l’escissió del partit independentista que havia guanyat les últimes eleccions. Marta Pascal creava el PNC. El PDeCAT, hereu de l’antiga Convergència, era liderat, entre altres, per Artur Mas i, per últim, Junts de Puigdemont i Laura Borràs.

Carles Puigdemont, Marta Pascal, Artur Mas

A les eleccions del 14F s’han presentat per separat. Si sumem els vots dels tres partits 568.002 + 77.059 + 4.583 dóna un total de 649644 vots. En cas d’anar aplegats, la diferència de vots hauria estat 3214 vots menys que els 652.858 dels socialistes i 46039 més que ERC.

A l’hora de distribuir escons, també s’hauria modificat la relació de forces.

A Lleida s’assignen 15 escons. La distribució ha estat: 5 (ERC) 5 (Junts), 3 (PSC), 1 la CUP i 1 VOX.

El PSC va guanyar el tercer escó per 600 vots de diferència amb junts. Si els 7347 vots que va rebre el PDeCAT a Lleida, haguessin anat a Junts, aquest haurien guanyat el 6 escó per Lleida deixant als socialistes amb 2.

El resultat final hauria estat 33 junts, 33 ERC i 32 el PSC.
El partit del president Puigdemont hauria empatat
en escons amb ERC (33), i amb 46.037 vots més que els de Jonqueres.

D’aquesta manera Junts s’hauria convertit amb la força independentista més votada i la seua líder, Laura Borràs, a candidata dels independentistes a presidir Generalitat.

Però això només són “reflexions de l’endemà”.

IMPULSA EL PALLARS. TURISME DE PROXIMITAT.

0

Redescobrir el territori i gaudir del Pallars Jussà amb tots els sentits. Els allotjaments i restaurants de la comarca t’esperen amb els braços oberts i productes de qualitat. Torna a caminar, a fer esport i activitats als teus paisatges preferits. Ara pots fer turisme de proximitat, conèixer el teu territori ajudant als teus veïns. Gaudeix de tot el que fa temps que volies fer i que fins ara no podies. Impulsa el Pallars!